Casa Son Coll: la mirada de l’arxiduc

MallorcaSi la serra de Tramuntana va ser declarada el 2011 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en la categoria de paisatge cultural és perquè aconsegueix una gran harmonia entre l’acció de l’home i la de la natura. Hi són presents Ramon Llull i la seva escola de llengües orientals. Hi són els treballs de generacions i generacions de pagesos que, durant segles, van construir els marges de pedra seca per poder sembrar i treure fruits en uns terrenys massa abruptes -si es compten en quilòmetres lineals tots els marges de la Tramuntana mallorquina, s’arriba als 20.000-. Hi són els paisatges que van inspirar Robert Graves i la costa que va triar per contemplar des de la seva tomba al cementiri de Deià. I hi són, també i potser sobretot, gràcies a un proteccionista avant la lettre, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que a finals del segle XIX va comprar grans finques de la serra. I a qui li va dir que en pagava massa li va contestar que només el forat de la roca coneguda com Sa Foradada valia molt més que tot el que ell havia desembutxacat.

Aquest és el marc que domina Son Coll, una finca situada entre Deià i Sóller, ben amunt de la muntanya, ben davant del mar, precisament al punt de Mallorca on la Mediterrània obsequia amb un espectacle diari a l’hora de pondre’s el sol. I aquest és el marc natural, històric, cultural que coneix molt bé l’equip d’arquitectura, interiorisme i paisatgisme Moredesign, dirigit des del mateix poble de Deià per Manuel Villanueva i Oro del Negro, màxims responsables de la rehabilitació integral de la casa de Son Coll.

Observació acurada de la tradició, obertura cap a la modernitat, funcionalitat, confort i una preocupació estètica per trobar un bon punt entre el minimalisme i la rusticitat -o, més ben dit, la naturalitat que demana aquest indret-, són els eixos principals que van guiar el treball de Moredesign per a la transformació d’aquesta casa. Originalment construïda a principis del segle XX, va ser adquirida per una parella estrangera que cercava un lloc on conèixer la bellesa i perdre de vista el món, un altre món. Hi compta que per arribar a Son Coll un cop es deixa enrere la carretera s’han de fer 20 minuts de pujada per un camí tan enrevessat com bell.

La casa de Son Coll, en altre temps un trencaclosques de petites habitacions i passadissos, ofereix avui tot l’aire dels grans espais. La nova distribució i l’obertura total dels interiors de la casa donen als seus habitants unes vistes de 360 graus espectaculars: 180 cap al mar i la costa i els altres 180 cap a les muntanyes de la serra de Tramuntana. La mirada de l’arxiduc, ara revestida de contemporaneïtat.

Bona part de Mallorca malauradament ha deixat enrere les pàgines de L’illa de la calma que va escriure Santiago Rusiñol, un altre enamorat d’aquests paisatges de la Tramuntana. La de la calma, que existeix, és l’illa que cerquen els que se la poden permetre. I cerquen recuperar-la, com és el cas de la reforma de Moredesign a Son Coll, posant en valor els oficis tradicionals -restaurant els marges, revestint les façanes de pedra o habilitant bancs, també de pedra, al jardí-, l’artesania local -amb especial interès per mantenir la vella fusteria i fent que s’expressi en brut, sense tractar- i les maneres de fer dels antics de la zona: bigues vistes i el blanc impol·lut de les parets enguixades.

Tot sense girar l’esquena a la modernitat dels paviments de microciment, material amb el qual s’aixequen l’illa de la cuina, al cor de la casa, i altres mobles d’obra, i que fa de revestiment de les dutxes: tot un contínuum. La modernitat també d’entendre que es viu millor amb poques coses i, si és possible, bones, autèntiques, tot i la senzillesa. La modernitat i la tradició de mirar la llum natural, pensar uns espais per als matins i uns altres per a les tardes. I trobar solucions, des de les terrasses o a través dels finestrals, per tenir la sensació que descrivia Rusiñol al parlar de la grandesa del mar de Tramuntana, tanta immensitat “que diríem que hi han posat més aigua”.