Cultura 26/05/2021

Els mobles agosarats i inquiets d'Enric Miralles

Una exposició al Museu del Disseny s'endinsa en el vessant més íntim de la producció de l'arquitecte

3 min
Benedetta Tagliabue amb el moble 'Lelukaapi' a l'exposició 'Perpetuum Mobile' al Museu del Disseny

BarcelonaAls arquitectes els agrada deixar el seu segell fins a l’últim detall dels seus edificis, i per això sovint també en dissenyen el mobiliari. És el que va fer Enric Miralles a la desapareguda seu madrilenya del Círculo de Lectores, a la Universitat de Vigo i al Parlament d’Escòcia, i encara es va arriscar més en les taules que va dissenyar per a casa seva i el seu estudi amb la col·laboració de Benedetta Tagliabue, com es pot veure a partir d’aquest dijous en una exposició al Museu del Disseny de Barcelona . Entre les 19 peces exposades hi ha una tauleta feta amb fustes recuperades de les pèrgoles de l’avinguda Icària, anomenada Tropical, i una altra feta amb troncs. Miralles i Tagliabue també van reciclar objectes quan va dissenyar llums: l’origen de Papallona, Oreneta i Colibrí és un penjador metàl·lic retorçat i Peix està composta per una canya de pescar i un portalàmpares. “Aquests mobles estaven a part de la producció de l’estudi, eren com una part de casa, molt íntima”, diu Tagliabue, que també és la comissària de la mostra juntament amb l'arquitecte Joan Roig. 

La taula inèdita d'Enric Miralles 'Mistery'.
Benedetta Tagliabue explica els detalls de la taula 'Troncs' a l'exposició 'Perpetuum Mobile'.
Un dels llums d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue fets a partir d'un penjador de roba retorçat.

L'exposició porta per títol Perpetuum mobile i forma part dels actes commemoratius del vintè aniversari de la mort de Miralles, però també és una proposta de futur: en lloc de rendir-se a la “nostàlgia” i exposar els mobles originals, com diu Roig, se'n poden veure reproduccions fetes amb motiu de la mostra perquè siguin els prototips de futures edicions. Malgrat tot, cal tenir en compte que són peces excepcionals i que els preus serien molt alts si es comparen amb els mobles produïts massivament. “L’exposició permet fer entendre que la producció d’aquests mobles, encara que són complexos i amb pes, és senzilla, i capgiren l’estatus de la producció de mobles a tot Europa”, explica Joan Roig.

Pel seu caràcter íntim, dels mobles d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue hi ha més esbossos en quaderns que plànols i documents, i durant els preparatius de la mostra en va trobar un inèdit, una taula batejada com a Mistery el tauler de la qual es pot desplegar fins a quatre metres. “L’Enric es divertia moltíssim fent coses que són de les més agosarades de la seva producció”, recorda Tagliabue. Com indica el títol de la mostra, un altre tret característic de moltes de les peces exposades és que són mòbils i es poden configurar de diferents maneres, com el moble estrella de l’arquitecte, la taula Inestable: “És un mecanisme meravellós que explica el seu art”, diu Tagliabue. També crida l’atenció Lelukaapi, un moble gegantí perquè els nens hi guardin les joguines que Miralles i Tagliabue van dissenyar dins el projecte d’una ludoteca a Mollet del Vallès i que sí que es va fer realitat amb motiu del Simposi d’Alvar Aalto a Finlàndia el 1995. “Els mobles poden ser elements de joc i gairebé escultures”, conclou Tagliabue. 

stats