Els Monty Python tornen a volar
Entre acudits i rialles, el grup còmic llueix una bona forma en la presentació del seu xou de retorn
Barcelona.Els Monty Python no poden fer rodes de premsa normals. En són incapaços. Ahir John Cleese, Michael Palin, Eric Idle, Terry Jones i Terry Gilliam van anunciar davant la premsa a Londres -en un acte retransmès a tot el món- que es tornarien a ajuntar per oferir un espectacle l'1 de juliol a l'O2 Arena. Però la millor notícia de la presentació va ser veure el grup en plena forma, disparant acudits sense treva, prenent el pèl als periodistes i fent salivar els fans que fa més de 25 anys que esperen que es tornin a ajuntar.
L'actor Warrick Davis -el protagonista de Willow- va oficiar de mestre de cerimònies d'una presentació que va arrencar amb un gag. Davis va obrir el sobre de la ciutat que acollirà el nou xou dels Pythons gràcies a una subhasta organitzada per Joseph Blatter. I la guanyadora era, esclar, Qatar. Davant les queixes dels còmics, Davis va obrir un nou sobre i va aparèixer el nom de Meryl Streep. Finalment, Davis va anunciar que la ciutat afortunada seria Londres. "Oh, que escaient!", va exclamar John Cleese.
La Inquisició espanyola
Els periodistes van intentar obtenir informació sobre el nou espectacle i els motius precisos del retorn, però van topar amb el sentit de l'humor absurd dels còmics. Quan la corresponsal de La Razón va obrir foc amb la primera pregunta, Michael Palin va respondre un rotund "No esperava la Inquisició espanyola!", el gag recurrent més mític de la sèrie Monty Python's Flying Circus . Davant la pregunta d'un periodista australià sobre la possibilitat d'anar de gira amb el xou pel seu país, Cleese va apuntar seriós que "el problema d'Austràlia és que hi ha planetes que són més a prop". I sobre el contingut de l'espectacle, Eric Idle va explicar que el públic podia esperar "una mica de comèdia, una mica de música i una mica de sexe entre ancians". Per rematar-ho, cap membre es va asseure al lloc que li pertocava, així que Palin responia les preguntes dirigides a Cleese. Poca informació, però moltes rialles.
Però entre acudit i acudit es van anar perfilant alguns detalls del nou espectacle: el xou dels Pythons inclourà noves versions de vells esquetxos del grup -sí, l'esquetx del lloro també- , cançons, ballarines i animacions de Gilliam. Serà una col·lecció de "grans èxits", doncs, tot i que portaran a escena alguns esquetxos que no havien vist la llum a l'escenari abans. "No volem decebre el públic, però tampoc ser previsibles", resumia Gilliam.
També sembla clar que tot i que l'anunci d'ahir feia referència a una única actuació el grup no descarta la possibilitat de fer una gira per Europa. "Si ens ho passem bé, potser en farem més", assegurava Idle. Tenint en compte l'ambient de la roda de premsa, tot apunta que serà així. Però, com saben els fans de Monty Python, en la història del grup no falten picabaralles i desacords entre els diversos membres. "Potser no ens caiem bé els uns als altres, però quan ens ajuntem som molt divertits", comentava Gilliam mig en broma. "I quan sopem plegats riem més que en cap altre moment de la nostra vida", deia Cleese.
Al final s'ha imposat el sentit comú de cinc persones amb edats que sumen 360 anys. "Si esperem una mica més ja seria massa tard", va admetre Idle. Un d'ells, Cleese, que porta una pròtesi de maluc, ja no podrà fer els seus mítics passos tontos . I esclar, Graham Chapman, que va morir el 1989, no hi serà, tot i que els seus excompanys li han fet arribar una invitació "i, si Déu existeix, el Graham també apareixerà". En qualsevol cas, assegurava Gilliam, darrere l'escenari hi haurà "equips mèdics disponibles durant el xou, infermeres, tot el necessari".
Evidentment, els Pythons són conscients del risc d'embrutar la brillantor del mite amb aquest retrobament. Jones es confessava ansiós i Palin es preguntava si era possible ser graciós als setanta anys. "El nostre gran risc és que el públic coneix el material millor que nosaltres", rumiava Cleese. I, quan un periodista va preguntar si els preocupava que la gent pensés que estaven esprement la vaca, Idle el va tallar de seguida: "La vaca es va morir fa anys".
Però la sensació és que, tot i els problemes d'agenda -la de Terry Gilliam inclou el rodatge a les Canàries de The man who killed Don Quixote -, el grup té ganes d'afrontar el directe. La faceta teatral dels Pythons no és gaire coneguda a Catalunya, però els xous dels Pythons són llegendaris. Els últims que van oferir van ser al Hollywood Bowl de Los Angeles el 1982. Cleese, sempre mirant el costat bo, els recorda com "el moment més divertit" de la seva vida.
