Memòria

El monument a Carner de Brussel·les busca nou emplaçament

La Generalitat està negociant amb el municipi d'Ixelles perquè es pugui reinaugurar al juny

El 2020 és l'Any Carner, una commemoració organitzada en ocasió del 50è aniversari de la seva mort. I parlar de Josep Carner, el príncep dels poetes, és parlar de Brussel·les, on va viure bona part de la seva vida i on va morir el 4 de juny de 1970. A la capital belga s'hi va instal·lar definitivament el 1945 després d'un primer exili a Mèxic, on va estar sis anys des del 1939. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, Josep Carner va tornar a Europa amb la seva dona, la professora i crítica literària belga Émilie Noulet, i es va instal·lar a Brussel·les, on va ensenyar llengua i història de la literatura espanyoles a la Universitat Lliure de Brussel·les i al Col·legi d'Europa de Bruges. 

El 28 de setembre de 2001 es va inaugurar a la capital belga un monument dedicat a l'il·lustre poeta que va fer l'escultor Francesc Carulla. L'escultura de pedra i bronze estava promoguda pel Centre Josep Carner de Brussel·les, un grup que es va crear el 1984 arran d'una escissió del Casal Català de la capital belga, juntament amb l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. El monument es va instal·lar als jardins del campus de la Universitat Catòlica de Lovaina amb seu a Brussel·les (al municipi de  Koekelberg), en comptes del de la Universitat Lliure, on estava previst. "Es veu que el rector de la Universitat Lliure, un centre d'origen maçó, no el va acceptar perquè a la placa hi apareixia el fragment d'un poema en què es feia referència a Déu, així que van buscar a correcuita un altre emplaçament, que va ser la Universitat Catòlica", explica l'historiador Jordi Bohigas, que prepara un llibre sobre el Casal Català de Brussel·les que enguany celebra els 90 anys. Concretament, el vers procedeix de Cançonetes del Déu nos do: “Déu nos do ser catalans, gent de bella anomenada, la millor cosa del món: vella rel i fresca saba”.

En protesta pel canvi sobtat d'emplaçament, Jaume Socies, un dels membres principals del Centre Josep Carner, no va assistir a la inauguració. Sí que ho va fer el president de la Generalitat de l'època, Jordi Pujol. "Una de les persones que més va lluitar per reivindicar la figura de Carner i per aconseguir el monument va ser la sociòloga Mercè Roca i Masgrau, que va ser presidenta del Centre", recorda Bohigas. L'escultura es va finançar a través d'una participació popular i hi van contribuir persones tant de Catalunya com de Bèlgica.

Avui dia, però, en l'indret on s'alçava l'escultura no hi ha res. Després de la fusió amb un altre centre universitari, el campus va quedar desafectat fa uns tres anys, i va ser aleshores quan l'escultura va anar a parar a un magatzem municipal. "Estem treballant amb l'Ajuntament d'Ixelles, un dels sis llocs on Carner va viure a Brussel·les, perquè són els que s'han mostrat més sensibles a recuperar el monument", explica Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat: "La comissió de patrimoni està estudiant un nou emplaçament proper al domicili de Carner d'Ixelles, perquè a la vorera a tocar de la porteria no hi ha espai". Tot i que les autoritats municipals han explicitat que es tracta d'un tema "prioritari", Puig Gordi adverteix que la burocràcia és molt lenta: "Esperem poder reinaugurar el monument el 4 de juny, que és quan va morir Carner, i acompanyaríem l'esdeveniment amb una sèrie d'actes culturals". Sobre el nou emplaçament, l'exconseller de Cultura diu que no hi poden interferir: "Probablement serà en algun parc proper o en alguna rotonda; l'estàtua a Francesc Ferrer i Guàrdia a Brussel·les està situada en una rotonda i cada any tallen el trànsit per tal de poder fer l'homenatge sense dificultats". Pel que fa al monument, està ben conservat i no hi ha perill, assegura Puig. 

Per mostrar la bona sintonia que hi ha amb les autoritats locals, Puig avança que enguany han traduït per primer cop al neerlandès el poema de Carner que protagonitzarà el Dia Mundial de la Poesia el 21 de març, la qual cosa s'ha pogut fer gràcies al programa Música i Exili que duu a terme el CPCPTC des de Brussel·les, i que també inclou altres actes relatius a la commemoració del compositor Robert Gerhard en el cinquantè aniversari de la seva mort i el centenari de la creació de l'Orquestra Pau Casals.

Jaume Coll, comissari de l'Any Carner

El marmessor literari de l'obra de Josep Carner i professor universitari Jaume Coll assumirà el comissariat de l'Any Carner, el programa del qual es presentarà oficialment a finals de mes. Coll és un especialista en l'obra de Carner i el 2016 va publicar l'edició crítica de la poesia completa de Carner Llibres de poesia 1904-1924 (Edicions 62). Jaume Coll ha traçat el recorregut vital del poeta a Brussel·les que passa pels municipis de Schaarbeek (Avenue des Cerisiers, 14 i Boulevard Auguste Reyers, 155); Ixelles (Rue Souveraine, 99); Saint-Gilles (Chaussée de Charleroi, 70) i Uccle (Avenue Bel-Air, 32 i Rue Lincoln, 64).

La Brussel·les de Carner