'Moonlight' guanya per sorpresa l'Oscar a la millor pel·lícula després que l'atorguessin per error a 'La La Land'

Warren Beatty i Faye Dunaway anuncien equivocadament el triomf de 'La La Land' i, durant el discurs de l'equip de la pel·lícula, l'Acadèmia s'adona de la pífia i proclama la victòria de 'Moonlight'

Un error històric ha provocat el moment més estrany de la història dels Oscars: després que Warren Beatty i Faye Dunaway proclamessin la victòria de 'La La Land' com a millor pel·lícula, amb tot l'equip del musical celebrant el premi a l'escenari, els discursos d'agraïment s'han interromput per anunciar que, en realitat la guanyadora era 'Moonlight'. Ha sigut un dels productors de 'La La Land' qui se n'ha adonat i ha exclamat: "Hem perdut!". Davant la incredulitat de l'equip de 'La La Land' i del de 'Moonlight', el productor mostrava la targeta en què es veia clarament el títol de la guanyadora, 'Moonlight', mentre deia: "No es cap broma!". Beatty reconeixia la confusió i l'Acadèmia proclamava la victòria del drama de Barry Jenkins. Una victòria desconcertant pel context surrealista en què s'ha produït, però que cal llegir dins del marc d'una edició marcada pel suport al cinema negre després de la polèmica dels #OscarsSoWhite de l'any passat.

¿Com s'ha pogut produir l'error? Beatty, que presentava l'últim guardó de la nit juntament amb Faye Dunaway, no ha trigat ni un minut a donar explicacions: "He obert el sobre i he llegit "Emma Stone, per 'La La Land'", per això he trigat tant a dir-ho, no intentava ser graciós". Sembla que en lloc de tenir a les mans el sobre de l'Oscar a la millor pel·lícula, per algun motiu l'actor tenia el del premi a millor actriu. Una pífia que passarà a la història i que ha deixat l'equip de 'La La Land' absolutament aixafat.

La pífia històrica de l'Oscar a 'La La Land' i els altres 9 moments de la gala 6 estatuetes per a 'La La Land' i 3 per a 'Moonlight'
Tot i no guanyar el premi més important, el film de Damien Chazelle ha sumat 6 estatuetes, incloses les de millor direcció i millor actriu (Emma Stone). La xifra està lluny dels rècords que les 14 nominacions li posaven a l'abast, però així i tot és una gran fita per a la tercera pel·lícula d'un director de només 32 anys, el més jove a guanyar l'Oscar al millor director. L'èxit del film retorna el gènere musical a la primera línia de Hollywood i posa el món del cinema als peus de Chazelle.

Mel Gibson, curiosament, ha sigut el primer a aixafar la festa de 'La La Land' emportant-se amb 'Hasta el último hombre' els Oscars de muntatge i edició de so per als quals era favorit el musical de Chazelle, que també ha perdut els premis de muntatge de so a mans de 'La llegada' i de vestuari a mans de 'Animales fantásticos y dónde encontrarlos'. Durant mitja hora, de fet, el film bèl·lic de Gibson ha fet que molts es plantegessin canviar les apostes, però 'La La Land' s'ha recuperat i ha començat a emportar-se els premis que més tenia a la butxaca: direcció artística, cançó original, banda sonora i fotografia. Els 6 premis que s'endú queden enfosquits per haver perdut el de millor pel·lícula a mans de 'Moonlight', que amb només 3 estatuetes (pel·lícula, actor secundari i guió adaptat) firma un triomf per la mínima a l'estil del guanyador de l'any passat, 'Spotlight'.

Derrota de 'Timecode' i guió previsible
En la resta de categories, poques sorpreses: 'Zootròpolis' s'ha endut l'Oscar a millor pel·lícula animada, 'O. J.: Made in America' el de millor documental i 'El viajante' el de millor film de parla no anglesa, que Asghar Farhadi no ha recollit com a protesta pel veto migratori de Trump.
El guió també s'ha complert fil per randa en les categories interpretatives i les de guió: 'Moonlight' s'ha emportat l'Oscar al millor guió adaptat i el de millor actor secundari (Mahershala Ali), 'Manchester frente el mar' el de millor guió original i millor actor (Casey Affleck) i 'Fences' el de millor actriu secundària (Viola Davis). La cirereta hauria sigut l'Oscar per a 'Timecode', però no ha pogut ser. El curt català s'ha quedat sense el premi al millor curtmetratge, que s'ha emportat 'Sing'.

Kimmel, sensacional
Ho tenia difícil després de la gran feina de Chris Rock l'any passat, però el debut de Kimmel com a presentador ha sigut magnífic. En el seu monòleg inicial ha disparat contra Trump, com s'esperava, però sense caure en tòpics (“Vull donar les gràcies al president Trump. ¿Recordeu quan l'any passat els Oscars semblaven racistes?”), ha bromejat sobre les pel·lícules nominades (“Quan busques 'Manchester frente al mar a Amazon' t'informa que els usuaris que han buscat la pel·lícula també compren antidepressius”), ha donat les gràcies perquè “deixessin entrar Isabelle Huppert al país” i en un dels moments de la nit ha demanat amb molta ironia “un aplaudiment immerescut” per a “una actriu sobrevalorada, Meryl Streep”.

Kimmel, a més, no ha estat inspirat només en el seu monòleg inicial, sinó que ha mantingut el to en totes les seves aparicions al llarg d'una gala que ha innovat des del primer moment, quan ha obert la nit amb Justin Timberlake entrant a l'auditori cantant el seu 'hit' 'Can't stop the feelin' entre el públic i a l'escenari, cosa que ha provocat l'eufòria d'alguns (Javier Bardem, per exemple) i la impassibilitat d'alguns altres (Ryan Gosling). La cosa no ha quedat aquí: els Oscars han tingut pluja de llaminadures, la visita inesperada d'un grup de turistes, un segment importat del xou de Kimmel d'actors llegint tuïts ofensius i Kimmel i Damon jugant amb la seva falsa rivalitat al llarg de la nit. Una de les millors gales dels Oscars dels últims anys: divertida, àgil i incisiva. Potser sense cap moment de gran emoció (el discurs de Viola Davis en rebre el seu Oscar és el que més s'hi assemblaria) i poques sorpreses (tret de la pífia final), però enmig de la crispació dels últims mesos, la consigna semblava que era passar-s'ho bé. I així ha sigut, tant per al públic de la gala com per al que la seguia des de casa.

Més continguts de