Mor Joana Raspall, 100 anys al servei de les lletres i el país

Barcelona.La poeta, narradora i dramaturga Joana Raspall va morir ahir a la matinada al seu domicili de Sant Feliu de Llobregat, quatre dies després que es tanqués l'any de celebració del centenari del seu naixement."Era una persona que ho feia tot amb la senzillesa i la generositat d'abocar-ho tot cap als altres sense esperar res a canvi", deia ahir Carme Arenas, comissionada de l'Any Joana Raspall. "La sorprenia aquest retorn mínim que ha tingut durant el centenari", va subratllar Arenas, que considera que el seu llegat humà es resumeix en "els valors del talent, la generositat i la humilitat, i en l'esperit de servei al país". Entre els reconeixements públics que va rebre Joana Raspall hi ha la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al Treball Francesc Macià el 2010. I aquest any va ser guardonada amb el premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil pel conjunt de la seva obra.

Com a escriptora, Raspall va ser un pionera en la reivindicació i el conreu a Catalunya de la literatura infantil i juvenil i deixa una obra que també s'estén als camps de la novel·la, la narrativa breu, la poesia per a adults i la lingüística. Raspall va néixer al barri de la Barceloneta l'1 de juliol del 1913, però des dels tres anys vivia a Sant Feliu de Llobregat, on el consistori va decretar ahir un dia de dol. Es van suspendre les activitats previstes durant la tarda, i la bandera de l'Ajuntament onejarà a mig pal fins a les cinc de la tarda d'avui, quan finalitzi el funeral de l'autora a la catedral de Sant Feliu de Llobregat.

Raspall, que va estar en actiu fins fa molt poc temps, encara va poder seleccionar els 191 poemes inèdits inclosos dins Batec de paraules , la seva poesia completa, que l'editorial El Cep i la Nansa va publicar a l'octubre. Aquestes són les diverses branques del seu llegat.

Salvadora de llibres

La primera bibliotecària que va reclamar un espai per als nens

Formada a l'Escola de Bibliotecàries, on va ser alumna de Carles Riba i Ferran Soldevila, Joana Raspall va contribuir a salvar fons catalans de la destrucció, com els de la biblioteca de Vilafranca del Penedès: aprofitant els camions de les tropes republicanes que es retiraven, va salvar els volums en català i els va donar a la Biblioteca de Catalunya. Raspall era conscient del paper de les biblioteques des de molt jove. L'inici de la seva activitat literària es remunta a les publicacions locals dels anys 20 i 30. En un article que va publicar a la revista Claror ja va reclamar la creació d'una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, una idea revolucionària en aquella època.

Poeta canònica

Una lírica a l'altura dels grans noms del patrimoni català

Joana Raspall va començar a publicar poesia per a adults als anys 90, una dècada en què també va donar sortida a poesia infantil i juvenil amb regularitat. "Encara és una autora per descobrir", assegura Arenas. "És una poesia vital i alhora introspectiva, feta des d'una solitud on pesen els records i l'anhel de supervivència", va escriure Feliu Formosa sobre els dos primers reculls de l'autora, Ales i camins i Llum i gira-sols , publicats per l'editorial Columna el 1991 i el 1994. Formosa posa en relació la poesia de Raspall amb la d'altres poetes com Joan Vinyoli i Rosa Leveroni, i fa notar el mestratge que hi va exercir Carles Riba.

Salvadora de paraules

L'autora va col·laborar en la redacció de tres diccionaris

Després de la Guerra Civil, Joana Raspall, que va ser depurada, va començar a treballar com a administrativa a la consulta del doctor Antoni Cauhé, amb qui es va casar i va tenir tres filles i un fill. Tot i que el català es va prohibir durant la dictadura, Raspall no va abandonar la seva voluntat de servei i es va concentrar en la tasca lexicogràfica: va començar a escriure fitxes de sinònims que guardava dins de capses de sabates. A més del Diccionari pràctic de sinònims, que va publicar juntament amb Jaume Riera el 1972, Raspall va publicar el Diccionari de locucions i frases fetes (1984), amb Joan Martí i Castell(premi Marià Aguiló), amb qui va tornar a col·laborar en la redacció del Diccionari d'homònims i parònims (1988). A més dels diccionaris, el seu activisme per la llengua es va prolongar en les classes de català que feia d'amagat a casa seva des del 1955, una tasca per a la qual va comptar amb l'assessorament d'Òmnium Cultural. Joana Raspall també va ser una de les impulsores del primer Congrés de la Llengua Catalana.

Novel·lista tardana

'Diamants i culs de got', una novel·la innovadora sobre la guerra

Joana Raspall va posar les mancances literàries que patia el país al davant de les seves inquietuds creatives més íntimes. Quan ja havia contribuït a normalitzar els camps de la poesia i el teatre per a infants i adolescents, va abocar la seva experiència de la Guerra Civil a la novel·la Diamants i culs de got (Abadia Editors). Va aparèixer el 2007 i actualment està exhaurida. La novel·la, presentada amb forma de memòries, representa "una mirada innovadora i molt interessant d'aquells anys", explica Arenas. Poc després Abadia va publicar dos reculls de contes: El cau de les heures (2008) i El calaix del mig. El rellotge vell (2010).