Imputades les filles de Muñoz Ramonet per la desaparició de les obres d'art del seu pare

El jutge que investiga la desaparició del llegat artístic de l'industrial cita les filles a declarar i veta la venda de les obres

Un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella de la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l'empresari mort i ha ordenat a les principals cases de subhastes que impedeixin la venda de les obres d'art que Muñoz Ramonet va llegar a l'Ajuntament de Barcelona i que han desaparegut. Les quatre filles de l'industrial mort l'any 1991, Carmen, Alexandra, Helena i Isabel Muñoz Villalonga, hauran de declarar com a imputades.

La querella es dirigeix contra la quatre filles de l'adinerat industrial, que va llegar els seus immobles i les seves obres d'art a l'Ajuntament de Barcelona, que forma part de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Les filles de l'empresari estan acusades d'haver-se apropiat de part de la valuosa col·lecció artística del seu pare, encara que aquestes ho neguen i fins i tot van amenaçar amb querellar-se contra l'ajuntament si insistia en les seves acusacions.

En un acte a què ha tingut accés Efe, el jutge entén que "resulta procedent acordar l'admissió a tràmit i la pràctica de les diligències essencials" per aclarir els fets denunciats i la identitat "de les persones que hagin pogut participar en els mateixos". El titular del jutjat d'instrucció número 29, Jordi Lluis de Prada, acorda informar el fiscal i considera que el delicte no està prescrit ja que es tracta de fets nous i no els que el fiscal ja va denunciar el 1986, quan també hi va haver una investigació per saber el parador de les obres d'art desaparegudes de la casa de l'empresari després de la seva mort. Segons el jutge, "la conducta que s'atribueix a les querellades s'hauria consumat recentment".

La venda, vetada

El jutge també ha oficiat a les principals cases de subhastes "perquè s'abstinguin de comercialitzar qualssevol de les obres que puguin tenir en el seu poder que aparegui en el llistat" del document que ha aportat l'Ajuntament de Barcelona amb les obres d'art que suposadament haurien estat apropiades indegudament una vegada ja estaven llegades al consistori.

Declararan a l'octubre

El jutge ha acordat citar a declarar als testimonis proposats per la Fundació per al mes d'octubre vinent i ha ofert a les quatre filles de l'industrial que puguin prestar la seva declaració al jutjat de la ciutat on resideixen, Madrid, o si prefereixen fer-ho davant seu mateix a Barcelona. La querella acusa les quatre filles de l'industrial d'apropiació indeguda i estafa processal i es va presentar després que l'ajuntament reclamés a les filles el llegat no rebut del seu pare, que va donar a la ciutat en herència i que no ha aparegut en els immobles dels que el consistori va prendre possessió al juliol de 2013.

La família Muñoz Ramonet sempre ha negat haver-se quedat amb el llegat i ha assegurat que "les hereves no han comès cap delicte" i "han lliurat íntegrament el llegat", i asseguren que es "oculta" la discordança entre el que "avui diu l'Ajuntament que han de lliurar les filles" i el que el consistori "va dir que formava part del llegat el 1998", encara que va reconèixer que existia una disputa judicial pendent per dos quadres.

On són les obres d'art?

Segons un inventari que l'Ajuntament de Barcelona va fer públic recentment, falten 672 obres i objectes artístics entre pintura i dibuix (367), miniatures (260), material arqueològic de vidre (17), escultures de marfil (20) i escultures policromes en fusta (8), a les que s'han d'afegir 181 objectes diversos, amb la qual cosa el total de peces reclamades ascendeix al voltant d'un miler.

Entre les pintures que han desaparegut destaquen 'Escena de la vella tauromàquia', d'Eugenio Lucas; 'Bust de dama', de Sánchez Coello; 'Retrat del Comte de la Nova' i 'Retrat de comtessa de Figueiro', de Juan Pantoja de la Cruz; així com taules gòtiques de mestres com Lluís Borrassà, quatre obres de Goya, diverses d'El Greco, Alonso Cano, Ribera, Lucas Giordano, Sorolla o Marià Fortuny.

L'Ajuntament també reclama 'Retrat de Felip V', de Jacint Rigaud; un retaule gòtic de Gonçal Peris, el Tríptic de Santa Caterina de Mateu Ortoneda (segle XV), 'Retrat de l'emperador Napoleó III de França', de Winterhalter; 'Olivares', d'Anglada Camarasa; i 'Retrat del cardenal Pascual d'Aragó', de Juan Carreño de Miranda, entre d'altres.

L'advocat de la Fundació Muñoz Ramonet, Marc Molins, ha expressat la seva satisfacció per l'acte del jutge i la mesura cautelar d'advertir a les cases de subhastes de comunicar qualsevol eventual contacte amb les obres litigades.