Muriel Barbery torna amb un conte màgic per a nens grans

BarcelonaLa vida dels elfs (Edicions 62), la nova novel·la de l’escriptora francesa Muriel Barbery, és una porta oberta a molts mons: la màgia, la poesia, la música, la natura, la mitologia i, sobretot, una reivindicació del poder de les històries orals per poder canviar el món. “Sense terra, l’ànima és buida, però sense relats, la terra és muda”, diu el Maestro, un dels personatges de la novel·la. I afegeix: “Els relats són la intel·ligència del món, d’aquest i de tots els altres”. A Barbery no li agrada escriure amb presses. Es pren el seu temps i agraeix moltíssim la llibertat que li ha donat l’èxit internacional del seu últim llibre, L’elegància de l’eriçó (Edicions 62, 2007).

Ha tingut més de vuit anys per viatjar, i alguns dels seus destins van inspirar la història de la Clara i la Maria, dues nenes òrfenes a punt d’entrar a l’adolescència que viuen en dos pobles remots d’Itàlia i França. Les dues tenen una gran sensibilitat i poders màgics: estan en contacte amb el món dels elfs. “Necessitava explorar nous territoris per tornar a escriure”, assegura l’escriptora. La Maria i la Clara creixen en llocs molt apartats, envoltades de la natura, i no tenen formació acadèmica. On viuen no hi ha escoles i tothom és analfabet. S’alimenten de contes, de la música d’una flauta i de llargues passejades pels boscos i els camps conreats. Quan la Clara arriba a Roma per formar-se com a músic descriu així la ciutat: “No contemplava més que una pila de pedres mortes i un cementiri on se soterraven voluntàriament els vius”.

“Vaig conèixer un cuiner italià que em va regalar un llibre de cuina de la seva regió natal, els Abruços. Vaig voler-hi anar i em va emocionar molt com s’havia preservat, hi havia molta primitivitat, el ritme de vida era molt diferent”, explica Barbery. El Japó va inspirar els elfs: “Al Japó vaig tenir la sensació de confrontar-me constantment amb una estètica pura. Els jardins japonesos són èlfics”. La vida dels elfs no té gairebé res a veure amb L’elegància de l’eriçó. Un dels únics punts en comú és que les protagonistes són nenes a punt d’entrar a l’adolescència. “M’interessa molt la recerca sobre la innocència. ¿La podem perdre per sempre? ¿O la podem retrobar a través de la ficció? A través d’aquests personatges intento mantenir l’encanteri”, detalla Barbery.

A la novel·la té un gran poder tot el que és intuïtiu, la part més sensorial de l’ésser humà. Per a Barbery, escriure és també un acte que poc té a veure amb la voluntat: “Si pogués escriure amb la voluntat la meva vida seria més fàcil, no és un acte deliberat ni una tria personal”, assegura. A la novel·la les dues petites heroïnes inicien una gran batalla per salvar la humanitat. La història passa entre dues guerres, però l’autora mai deixa clar si van succeir al segle XX. Hi ha una clara intenció de no contextualitzar els fets, de no lligar-los a la realitat. Barbery ja prepara la segona part, una novel·la amb la Maria com a protagonista que passarà a Espanya: “Em considero una persona pacífica però tinc ganes d’explicar una gran guerra. Sé qui la guanyarà però encara no tinc clar el camí, hi ha molta boira”, diu sense deixar de somriure.