El nou Museu Munch, una icona goblal en una ciutat en ebullició

OsloEdvard Munch va llegar a la seva ciutat 1.150 pintures, 18.000 gravats i prop de 8.000 dibuixos i 13 escultures, a més de la seva biblioteca i el seu arxiu personal. El museu que porta el seu nom i que atresora aquests fons va obrir les portes el 1963 i ha quedat petit. Però les obres de la nova seu, projectada pel despatx del madrileny Juan Herreros, van a bon ritme i està previst que obri les portes l’any 2020. “El salt qualitatiu i quantitatiu que farà el museu és el repte que tenen damunt la taula tots els museus avui dia: com passar de ser arxius que acumulen unes col·leccions artístiques que es mostren d’una manera més o menys ordenada, a fer que aquests mateixos fons siguin el motor d’una gran quantitat de programes i activitats”, explica Herreros.

Juan Herreros i el seu soci Jens Richter, també codirector del projecte, van guanyar el concurs del Museu Munch l’any 2008, però les obres no van començar fins al 2015, després d’un intens debat. D’entrada, van topar amb el rebuig de la ciutadania arran de l’alçària de l’edifici, 55 metres. Malgrat que pot arribar a fer ombra a la cèlebre Casa de l’Òpera, dissenyada pels noruecs Snohetta i que recorda un iceberg que es trenca, aquests col·legues els van donar suport. “La interacció amb els usuaris ha sigut molt intensa. El treball en equip amb tots els estaments que representen els ciutadans ha sigut gairebé desbordant. En el procés hi han participat més de 100 persones, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament fins als organismes que s’han creat per a la construcció d’infraestructures cultures de la ciutat”, diu l’arquitecte.

Un nou ‘skyline’ polèmic

El nou Museu Munch costarà 300 milions d’euros i estarà revestit de planxes ondulades d’acer perforat de diferents tonalitats que amorosiran la seva rotunditat, malgrat que la part superior, on hi haurà miradors i un restaurant, està inclinada 45 graus per dialogar amb al fiord. A més, el reflex de la llum al llarg del dia i les diferents èpoques de l’any farà que tingui un aspecte sempre canviant. “Amb el temps, la gent ha interioritzat el museu i l’ha fet seu. Un arquitecte global és el que és capaç de dir-te que el que tens és important per al món, malgrat que ja no ho vegis perquè ho tens massa a prop”, explica l’arquitecte.

El debat sobre la construcció del Museu Munch no va ser estrictament arquitectònic. El trasllat al front marítim de la institució, com una de les peces més emblemàtiques del nou skyline marítim de la ciutat, ha suposat deixar el barri de Toyen, de tradició obrera, sense el seu principal equipament cultural. De moment, les autoritats ja ho han resolt portant-hi el principal festival musical de la ciutat i s’està debatent si la seu actual es convertirà en noves dependències del jardí botànic.

El trasllat d’institucions a l’àrea més pròxima al fiord és un dels trets més destacats de la transformació urbanística de tota la zona, que es remunta a l’any 2000 i que està prevista que finalitzi els pròxims anys. A més del Museu Munch també estan en construcció la nova biblioteca nacional, i un nou museu nacional que aglutinarà les dependències disperses arreu de la ciutat, un fet que també ha sigut objecte de debat.