Joan Amèric: "Ara t’alces al matí i saps que al País Valencià no estan robant"

BarcelonaEl cantautor Joan Amèric (Alzira, 1964) va engegar fa un temps un projecte de concert titulat Perquè soc poble... un país enamorat. El propòsit era presentar-lo en espais institucionals significatius dels Països Catalans. Ja ho va fer al Pati Gòtic del Palau de la Generalitat Valenciana, i aquest dijous ho farà als Jardins del Palau de Pedralbes (19 h), a Barcelona. El següent pas, a Palma.

Que l’actuació sigui al Palau de Pedralbes té un fort contingut simbòlic.

— Jo tenia una cançó que es diu Perquè soc poble i notava que alguna cosa passava amb aquesta cançó per la reacció de la gent. Hi dic: “Soc un país allargat, amb illes per la meitat, inclinat a l'orient”. I al final vaig generar un repertori al voltant d'esta cançó, que cantava la vida del trosset del món on els enamorats diem “T'estime, t'estim i t'estimo”. I una nit se'm va ocórrer: per què no ho presentem a les tres primeres institucions dels tres territoris als quals estic cantant? I els amics em van dir: "És meravellós, però estàs boig, no et rebran". I ja he cantat al Palau de la Generalitat Valenciana, ara cante a Barcelona i espere ser rebut pel Govern Balear.

Com va anar a València?

— Ho vaig voler presentar primer a Ximo Puig. Vaig veure una persona que et mira a la cara i que el que diu sí, ho compleix. Ell va escoltar la idea. Li va agradar i em va oferir el Pati Gòtic, que és com el Pati dels Tarongers, i allí ho estrenàrem. I a les tres setmanes vingué la pandèmia, quan ja li ho havia proposat al president de Catalunya, que en aquell moment era Quim Torra.

¿I el president Torra et va dir que sí al Pati dels Tarongers?

— Ajuda sempre el fet que coneguin el teu treball. A les tres setmanes, vingué una pandèmia i després el van inhabilitar. Ho vaig tornar a presentar al nou Govern i avui cante al Palau de Pedralbes i crec que la simbologia és la mateixa. El president de Catalunya, Pere Aragonès, em convida a actuar en una seu oficial del seu govern. I jo ja en tinc prou. El concert sortirà guanyant respecte al Pati dels Tarongers, perquè hi cabrà més gent.

I de Mallorca, esperant notícies.

— Sí, vaig escriure com una sol·licitud de trobada amb la presidenta, i em van contestar que ho tenien en compte i que ja m’avisarien, però només fa dos mesos. És que els altres me respongueren en 10 dies, però bé, no passa res.

"Perquè soc poble", aquesta és una gran afirmació.

— Sí, és molt estellesiana. Estellés, en el seu grandiós poema Assumiràs la veu d'un poble, diu: “I la certesa de no ser res si no s'és poble”. Però bé, jo soc poble i segurament tu i molta gent és poble. És que si no soc poble, no soc jo tampoc. I al revés.

La bona recepció que estàs tenint té mèrit, tenint en compte que el riu Sénia és la frontera del sud d’Europa més vigilada.

— Modestament, aportem la nostra energia, per sumar a favor que aqueixa frontera tan vigilada siga més amable. La nostra unitat lingüística és irrefutable. En canvi, estem dividits administrativament i amb dirigents polítics encabotats a separar.

Normalment, els que més parlen d'unitat són els que més separen.

— És al·lucinant. Però jo l'esperança no la perd i la tasca intente tampoc no perdre-la. I no em sé trair a mi mateix i als altres tampoc.

Tu has dit: “Jo puc estimar totes les cultures del món pel simple fet d'existir. El que no puc, ni vull, ni sé, és acceptar les seues ordres”.

— Acceptar les seues ordres, em referia a la cultura castellana. Alguns dels escriptors i autors preferits meus són de llengua espanyola. He versionat la cançó de Fito Páez Yo vengo a ofrecer mi corazón. És que Silvio Rodríguez, Fito Páez, Lorca, Galeano formen part del meu ADN. Alguns diuen que és que defensem la nostra cultura atacant la d’ells. No. Defenent la nostra. Tothom que em coneix sap lo que pense, i tampoc tinc edat per dissimular. El meu projecte no aspira a anar a Castella a envair-los i imposar-los la llengua catalana, sinó que aspira a viure en pau en la nostra pròpia terra; el seu projecte nacional espanyol sí que aspira des del seu origen a acabar amb tota cultura no castellana. Eixa és la diferència.

Com has vist Catalunya en el Procés i com veus el País Valencià d'ençà que després de molts anys no ha governat la dreta?

— Fent un símil futbolístic, ens hem acostat a l'àrea rival amb una gran jugada que feia olor de gol i no ha entrat, ha tocat el pal. Me fa por que la pilota rebote i tornin a passar 20 o 30 anys sense atacar. Perquè ells han fet un contraatac que el Sergio Ramos de torn de la seua defensa mos ha trencat les cames a tots els davanters. Me fa por que perdem energia i que tornem a passar molts minuts per fer una altra jugada de gol. I jo no donaria per acabada aquesta jugada.

Ha acabat amb autogol o no?

— No, no. Està tot en joc. El que passa és que sembla que els nostres centrals no se porten bé. Piqué i Pujol se portaven de meravella (riu).

I al País Valencià, com li van les coses?

— Al País Valencià comparat amb lo anterior, estem millor. Lo anterior era corrupció, era enviar tractors a enderrocar els repetidors de senyals de TV3, era el Papa, la Fórmula 1 pels carrers. Comparat amb això, qualsevol cosa seria millor. Però és que damunt tenim un govern que és constructiu, no és corrupte. Per començar, ara t’alces al matí i saps que no estan robant. Hauria de ser normal, però no, és que abans no era normal eixa tranquil·litat. Segona, saps que hi ha dos grups polítics en el govern i se porten bé. El que passa és que jo aspire a més.