Elogi de la paraula dita i cantada de Clara Noble i Joan Maragall

BarcelonaElegant homenatge a Joan Maragall i Clara Noble al Petit Palau de la Música en l'estrena del projecte Paraula viva, de Fernando Trias de Bes, organitzada per Sing Us i l'ARA. "Un elogi de la paraula" i "una bellíssima i màgica possibilitat", tal com va dir just abans del recital Pere Agustí Maragall, besnet del poeta. Al llarg de gairebé una hora i mitja es va desplegar un diàleg matrimonial amarat de sensibilitat, humor i tendresa entre el diari apòcrif de la dona escrit per Trias de Bes i una quinzena de poemes; entre els pensaments de la dona, Clara Noble, recitats per l'actriu Sílvia Bel, i els versos del marit, Joan Maragall, cantats pel tenor Roger Padullés, que fa unes setmanes va participar en l'òpera Tristan und Isolde de Wagner al Liceu. I acompanyant Bel i Padullés hi havia el pianista Miquel Esquinas.

Trias de Bes ha musicat una quinzena de poemes, entre els quals La vaca cega, La fageda d'en Jordà, L'oda infinita i L'ànima de les flors. Les partitures són delicades i contingudes, amb una lògica concessió a l'èpica a l'Excelsior final i al Cant de la bandera, però en general amb una sensibilitat molt adient amb un material emocional i poètic que remena la joia i el dubte de l'amor, l'idealisme i la natura. Tot plegat comença i acaba amb el funeral de Joan Maragall el 22 de desembre del 1911 i avança mostrant pinzellades biogràfiques d'una parella que va tenir tretze fills i del context del país a finals del segle XIX i principis del XX, inclosa la bomba del Liceu del 1893.

Sílvia Bel i Roger Padullés són dues grans veus, cadascuna en el seu paper i al servei d'una dramatúrgia molt ben trenada sobre la relació de Noble amb Maragall, sobretot amb la poesia i les seves absències. "I si soc més estimada quan no hi soc? I si la meva absència és la flor meravellosa que diu?", dubta ella per boca de Bel. "Nodreix l'amor de pensament i absència", declama ell per boca de Padullés. Davant el silenci de Maragall i la recança apaivagada per l'humor de Noble, a vegades gelosa de la natura i de la mateixa poesia, Trias de Bes no tria el cataclisme sentimental, sinó el triomf de l'amor, perquè el poeta de les flors és també el poeta de Clara Noble. "I aleshores ho he entès tot: que jo hi era en les ginestes de juny, en la poncella damunt el pit", exclama Sílvia Bel. "Veig flors, i penso en tu", canta Padullés.

El públic, entre el qual hi havia una àmplia representació de la família Maragall, va riure tímidament quan tocava i va mantenir el silenci durant tot el recital, fins que al final va dedicar una ovació als intèrprets i a Trias de Bes.