Música
Cultura  /  Música 04/08/2022

Emotiu homenatge a Josep Carreras, amb sorpresa 'eufòrica'

Mariona apareix com a convidada especial a la nit del tenor barceloní al Festival de Peralada

Marta Porter
3 min

PeraladaAssistir a un concert de Josep Carreras és una experiència que transcendeix el fet operístic, i el públic que dimecres es va reunir a l’Auditori del Castell de Peralada ho sabia. El concert va ser un retrobament amb un artista que ha format part de la nostra vida; el públic ha viscut amb ell els èxits de la seva carrera internacional, el sotrac de la leucèmia, els concerts dels Tres Tenors, les nits del Barça i un sentiment de catalanitat compartit.

El concert de Carreras també va ser l’homenatge de Peralada a un dels tenors que va veure néixer el festival quan el 1985 hi va actuar per primer cop, quan aleshores encara s’anomenava Estiu Musical. Hi va tornar el 1988 després de superar la lluita contra la leucèmia, i en recitals amb Montserrat Caballé i Jaume Aragall i a les òperes Medea i Samson et Dalila.

Aquest cop, el tenor va sortir a l’escenari acollit amb un gran aplaudiment del públic, entre el qual es trobava part de la família Caballé, la mateixa família Carreras, el conseller d’Educació, Josep Cambray, i el president del Liceu, Salvador Alemany. Acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per David Giménez, i per la soprano croata Martina Zadro, tots ells amplificats, Carreras va desgranar cançons com L’ultima canzone, Les neus de les muntanyes, T’estimo de Grieg, el duo Je te veux de Satie amb Zadro i la popular The impossible dream. A mesura que avançava la nit, Carreras va anar escalfant i si bé és cert que ja no fa aquells aguts espectaculars, la seva veu encara gaudeix d’aquell bell color vellutat i càlid i d’un fraseig impecable que obre la porta als sentiments.

A la mitja part, Isabel Suqué Mateu, presidenta de la Fundació Castell de Peralada, li va entregar la Medalla d’Honor del Festival després que es projectessin imatges de les seves actuacions a Peralada. Tot i que l’acte hauria donat per a l’emotivitat, com que no hi va haver discursos ni frases d’agraïment, va quedar un punt fred.

Josep Carreras amb la Medalla d'Honor del Festival de Peralada, que va rebre de mans d'Isabel Suqué Mateu.

Durant la segona part la temperatura emocional va anar augmentant amb un Carreras molt més segur. Va seguir amb Serenata sincera i Passione, i Martina Zadro va cantar la simpàtica Les filles de Cadix de Delibes. La sorpresa de la nit va ser l'aparició dalt l’escenari de Mariona, la guanyadora d’Eufòria, que va cantar amb Carreras Un núvol blanc de Lluís Llach. El tenor va seguir amb el bolero de Carlos Gardel El día que me quieras, Non ti scordar di me a duo amb la soprano i la famosa napolitana Core 'ngrato.

Emotiu homenatge a Josep Carreras a Peralada, amb Mariona d''Eufòria' com a convidada

Després dels aplaudiments amb tot el públic dempeus van venir els bisos, 40 minuts que es van convertir en la tercera part del concert. Molt més distès, Carreras va arrencar amb Chitarra romana i O sole mio, la soprano el va seguir amb una peça del musical My fair lady, Mariona amb La mare de Dyango i, a duo amb Carreras, Paraules d’amor de Joan Manuel Serrat. El tenor va tancar el concert amb una interpretació memorable de My way al més pur estil Frank Sinatra. Amb tot el públic a peu dret aplaudint en una gran ovació i demostrant l’estima cap a l’artista, ell els va correspondre oferint el brindis de La traviata a tots els comensals.

La soprano Martina Zadro i Josep Carreras a Peralada
stats