200 anys del miracle de Schubert

VilabertranDurant cinc anys el baríton Samuel Hasselhorn s’ha proposat, amb el pianista Ammiel Bushakevitz, recuperar l’extens catàleg dels lieds tardans de Franz Schubert. Entre 2023 i 2028, el cantant alemany, veu autoritzadíssima dins del gènere liederístic, interpreta de manera successiva les cançons que el compositor austríac va escriure just fa dos segles, entre 1823 i 1828. El projecte, apadrinat per la Schubertíada de Vilabertran, rememora, any a any, els últims opus del mestre absolut de la poesia cantada, fins a culminar-lo d’aquí a tres cursos, coincidint amb el bicentenari de la seva mort. Aquest estiu, Hasselhorn i Bushakevitz han visitat de nou el festival alt-empordanès per oferir un recital extraordinari, en aquest cas, dedicat a les cançons de 1824 i 1825.

El programa recull lieds poc coneguts, que no pertanyen a cap gran cicle com el Winterreise –també tardà, de 1827–, però, tot i això, comprenen igualment mostres excelses de l'art del compositor, capaç d'acoblar, com cap altre a la història, música i paraula en una única expressió artística, fent bategar a l'uníson vers, harmonia i melodia. Els poemes escollits certament no ostenten una gran entitat literària, però, sota la ploma de Schubert, que va morir molt jove –a 31 anys–, les paraules s'eleven en peces tant punyents com radiants, conformant una dualitat expressiva de "llums i ombres" que baríton i pianista alimenten en tot moment.

Hasselhorn, més enllà de la seva faceta de liederista, també brilla amb una sòlida carrera operística sobre els escenaris, fet que dota de més amplitud i matisos a la seva veu. Quan puja la intensitat, és capaç de desplegar una projecció poderossíssima, quasi verdiana, robusta i plena d'harmònics, però, al mateix temps, quan l'exaltació es calma, el timbre es recull i es tempera, sent en tot moment extremadament curós amb la dicció, el control d'aire i l'afinació. La primera part del recital va optar per l'impacte, amb moments culminants com el crit majestuós de Die Allmacht o el galop vibrant d'Auf der Bruck. Mentre que en la segona, més baixada de revolucions, els dos músics van colpir amb passatges eteris de gran bellesa com Im Abendrot o Totengräbers Heimweh, i van fer levitar les notes per l'absis de la Canònica. Gustav Mahler, com a propina, va posar punt final a una vetllada memorable, a l'espera de la següent entrega del viatge Schubert 200 l'any que ve.