Un festival que "combat l'autotune i la cultura de microones"

Barcelona"Evitem la cultura de microones", diu Estel Solé, codirectora del festival Perifèria Cultura, que celebrarà la tercera edició en diferents comarques del país del 31 de maig al 31 d'octubre. Som a l'Espai Bosià de Barcelona, on el cuiner Sergi de Meià cuina plats amb receptes ancestrals (alguna del segle XIII). Els periodistes escolten amb un silenci reverencial les explicacions hipnòtiques del xef sobre perdius, escudelles de carabassa i menjar blanc. Alhora, miren de seguir els detalls que Solé i Marçal Girbau, l'altre director del festival, comparteixen sobre una programació eminentment musical que inclou noms com Roger Mas, Maria del Mar Bonet, Quimi Portet, Remei de Ca la Fresca, Marina Rossell, Fetus, Sa Pena i Adrià Puntí. A més a més, hi haurà projectes especials, com la trobada dalt de l'escenari dels bisbalencs Carles Sanjosé (Sanjosex) i Jaume Pla (Mazoni), la proposta conjunta de Joan Colomo i Selma Bruna (ex-Marala), l'Elèctrica Dharma en la intimitat i sense amplificar, i les gloses de l'associació Cor de Carxofa. La gastronomia també hi tindrà un paper rellevant de la mà de Sergi de Meià, esclar, un cuiner que proposa "recuperar l'esperit gastronòmic català".

"Defensem el directe rigorós, o el rigorós directe. Evitem tant com podem la música amb seqüències pregravades i amb autotune", diu Girbau, que sap que va "en contra de la moda". "Un plat reescalfat al microones no és el mateix que un plat acabat de cuinar. I el mateix passa amb l'experiència musical", afegeix el codirector d'un festival que insisteix en "la necessitat de construir relats alternatius al model dels macrofestivals". Una part del relat del Perifèria Cultural, el que té a veure amb l'arrelament en determinants llocs i la descentralització, és la que comparteixen altres programacions de primavera i estiu com el Festival de Música Antiga dels Pirineus, el Deltebre Dansa, el Dansàneu, l'(a)phònica de Banyoles o l'Eufònic, entre d'altres.

També hi ha la determinació en la defensa del caràcter perifèric d'artistes que, tal com diu Girbau, "estan fora dels circuits comercials" de l'estiu. "A l'hivern poden anar fent, però tenen més dificultats a l'estiu perquè les festes majors cada vegada s'assemblen més als festivals", afegeix. El model que proposa des del 2023 és el de concerts en espais amb aforaments entre 100 i 500 persones: una programació de quaranta dates —"76 artistes d’arreu del domini lingüístic repartits en 35 poblacions"— desplegada a l'Urgell, el Lluçanès, el Baix Penedès, Riudarenes, Riuprimer, el Pirineu i el Montsec, a més de la Cellera de Ter, Sant Feliu de Codines, Mura i Sant Esteve de Palautordera.

Respecte a anys anteriors, Perifèria Cultura presenta algunes novetats geogràfiques i artístiques. Per exemple, la incorporació del Baix Penedès com a seu i el paper més rellevant del circ i de la glosa, la cançó improvisada. "La glosa és l'antítesi del concert amb música enllaunada. A la glosa no hi ha res ni assajat —diu Girbau, que en destaca també la capacitat política—. Tenim el país en un son profund, i volem posar-hi despertadors". "Disparem de baix a dalt i defensant la llengua en un combat polític", assegura Solé, defensora, com Girbau, del poder satíric de la glosa. Aquest esperit crític serà ben present en els Rostits, la programació de monòlegs en què participaran Sergi López, Empar Moliner, Esperanceta Gassia, Maria Nicolau i Elisenda Roca, entre d'altres. El propòsit és que, mitjançant la sàtira, els rostidors disparin contra tot allò que "mereixi un bon clatellot".

La inauguració del festival, el 31 de maig, serà al Castell de Mur (Pallars Jussà) amb un programa occitanista: per una banda, l'espectacle de Francesc Ribera, Titot, sobre Guillem de Berguedà, el trobador del segle XII; per l'altra, l'aranesa Alidé Sans, que l'any passat va fer el notable disc Arraitz. La vetllada es completarà amb el rostit d'Esperanceta Gassia, "la padrina irreverent de les valls d'Àneu", i la proposta gastronòmica de Sergi de Meià, que inclourà un cassolet amb xisqueta de Cal Tomàs. Aquest format de monòleg, música i àpat entre concerts sovintejarà en el Perifèria Cultural 2025.

El fet que enguany hi hagi concerts al Baix Penedès segurament farà que l'assistència total al festival superi les 9.000 persones del 2024. Tanmateix, el creixement no és l'objectiu si en malmet el model. Per tirar-lo endavant, treballen amb un pressupost d'entre 400.000 i 500.000 euros, el 50% dels quals és aportació pública. "Però falta saber quina serà la participació de la Generalitat", diu Girbau, perquè encara no s'han resolt les subvencions (i el Govern encara no té pressupostos aprovats). Sí que compten amb un conveni amb la Diputació de Lleida que garanteix 25.000 euros l'any durant quatre anys.