La gran nit de Mushkaa a la platja

BarcelonaPersonal de TMB controlant l'accés a les estacions de la línia 4 de metro per evitar aglomeracions a les andanes i passadissos. Colles de gent molt jove consultant el mapa del mòbil a la sortida del metro de Llacuna per saber quin era el camí més curt per arribar a la platja del Bogatell i dubtant si rodejar el cementiri del Poblenou per la dreta o per l'esquerra. Venedors de cervesa no fiscalitzada que semblen assistents d'un equip ciclista. Controls de la policia que busquen armes blanques. Corredisses per no quedar lluny de l'escenari. Pares entenent que no hi pinten res, en els rituals de pas cap a l'adolescència. Agents de seguretat que no poden evitar seguir el ritme de la música. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i tot de gent amb acreditació més o menys famosa o poderosa movent-se al voltant de safates amb menjar a la zona reservada d'Estrella Damm al costat de l'escenari. Joves molt joves revisant l'hora per saber quan hauran de marxar per arribar a temps als concerts de l'avinguda Reina Cristina. Periodistes afamats i que podrien ser els avis d'aquests mateixos joves maldant per explicar per què una artista de 21 anys és capaç d'aplegar una multitud a la platja en una nit humida.

Aquest era el paisatge de la primera nit de concerts (divendres) a la platja del Bogatell de Barcelona: el triple cartell programat per Estrella Damm amb Mushkaa, Rigoberta Bandini i Lia Kali; és a dir, Irma Farelo, Paula Ribó i Júlia Isern, tres artistes catalanes, tres sonoritats diferents i almenys dos públics prou diferents. Mushkaa i Lia Kali, cadascuna a la seva manera, connecten amb el món de les anomenades músiques urbanes. Rigoberta Bandini és una reformulació del pop que remena conceptes que apel·len a un públic menys juvenil. Prou clar que va quedar al Bogatell. Quan Mushkaa va començar el concert a les 21 h, les primeres files estaven ocupades per menors d'edat i pancartes com una que deia: "El meu somni és cantar amb tu". Com en la coreografia d'un canvi de guàrdia, quan Rigoberta va aparèixer a les 23 h, l'esperava una primera fila amb gent que ja tenia dret de vot quan el Barça masculí va guanyar l'última Champions.

Els concerts de la Mercè al Bogatell, com els de Maria Cristina, són banys de masses no sempre fàcils de gestionar pels artistes. L'accés és lliure, ningú paga per ser més a prop de l'escenari i la música és el reclam, però no l'únic interès de la gent que s'hi acosta. És festa major i aquesta és la gràcia. Tampoc són concerts especials artísticament: no hi ha estrena de repertori o espectacle. Però en molts casos és la culminació apoteòsica de la gira d'estiu. "És un dels últims concerts que faré en molt de temps", va dir Mushkaa, que sí que va aprofitar que l'actuació era a Barcelona per fer sortir a l'escenari convidats com Guillem Gisbert, Maria Jaume i Julieta. La maresmenca va tenir una gran nit, molt per sobre d'altres concerts, com el que va oferir al Sónar el juny Amb un directe més rodat, va desencadenar l’entusiasme davant d’un públic molt jove. Va començar ben amunt amb ZiGZaG: “Catalunya es posa sexi quan començo una gira”, canta. Va atacar l’emoció salsera de Mimenina i, amb Gisbert, la de la cúmbia; va aconseguir que la nit cridés "sexe sexi" com si en depengués la pau mundial; i, en general, va desplegar el repertori amb generositat instrumental, ara sí amb més consistència rítmica i, com sempre, amb aquell carisma tan informal que l'acompanya quan corre per l'escenari.

Abans del concert, la megafonia de la Mercè havia transmès un missatge de "solidaritat amb el poble palestí". Rigoberta Bandini també va mostrar el seu suport a Palestina. "Totes estem d'acord que s'està cometent un genocidi a Palestina. La nostra exalcaldessa [Ada Colau] és en una de les flotilles i des d'aquí li enviem tot el nostre suport, a ella i a totes les persones que hi són. Tant de bo entre totes aconseguim fer soroll i que els governs facin alguna cosa i parem aquesta barbàrie", va dir. Va ser el fet diferencial en un concert que va seguir el guió de l'espectacle associat al disc Jesucrista Superstar, amb el qual ja va omplir el Palau Sant Jordi el 28 de juny. Potser amb menys públic pendent, però igualment amb una gentada, Lia Kali va tancar la nit recordant la força del disc Kaelis (2025), amb el qual va omplir dos Razzmatazz i va fer una poderosa actuació al Cruïlla, i va confirmar el pas endavant que ha fet com a rapera i cantant.