El Milano Jazz Club de Barcelona, abocat al tancament
Una 'trattoria' pot acabar amb un dels espais fonamentals de l’ecosistema jazzístic de la ciutat
BarcelonaBarcelona està a punt de perdre un altre espai cultural. Aquesta tardor tancarà el Milano Jazz Club, la cocteleria de la ronda Universitat que havia esdevingut un lloc fonamental per a la música en directe, i sobretot per al jazz. Si no hi ha res que capgiri la situació, en el seu lloc hi haurà un restaurant d’una cadena de trattories italianes. El tancament no obeeix a problemes financers ni de pèrdua de públic, sinó a la lògica de la despossessió d’espais i activitats singulars per part de l’economia de les franquícies, un franquicidi, tal com el descriu el periodista Carlos Pérez Cruz, creador del molt recomanable podcast Club del Jazz.
La desaparició del Milano és un pas més en la conversió de Barcelona en una mena de centre comercial d’un aeroport a l’aire lliure, despersonalitzat i desculturitzat. "No només es carreguen un espai musical, sinó que tot plegat afecta un ecosistema cultural", explica Guim Cifré, gestor i programador del Milano, un club de jazz que, a més, era plenament viable econòmicament i que de moment manté la programació fins a finals de setembre. Cal recordar que en els últims anys Barcelona ha perdut altres espais musicals com ara el Mandacarú, el Pipa Club, el Rocksound, el Honky Tonk Blues Bar i la sala Artte, com documenta el periodista Martí Farré.
El malson de Cifré i la seva companya Clara Conill va començar "fa nou mesos". El Milano, obert el 2007 a prop de la plaça Catalunya, està a l’amplíssim soterrani del restaurant-cafeteria Bracafé, al número 35 de la ronda Universitat. Tots dos espais els té llogats Ramon Larregola, que va promoure la música en directe com un dels atractius de la cocteleria i avalat per una llicència de restauració que permetia fer-hi concerts, normalment dos passis, a les 19.30 i a les 21.30 h de dimecres a diumenge. Problemes de salut i la proximitat de la jubilació van fer que Larregola pensés en deixar el negoci. "I ens va proposar que nosaltres ens encarreguéssim de l’explotació", diu Cifré. Després de pensar-hi, van acordar que la millor manera per garantir-ne la continuïtat era el traspàs. Assumint que la propietària de la finca els podria apujar el lloguer un 20%, van fer "els càlculs" i trobaven que era "viable". Però al final la propietària s’estima més l’oferta de la trattoria, que pagaria un lloguer inviable per a qualsevol que no sigui una multinacional que paga per tenir un espai de promoció al centre de Barcelona. Aquesta és una lògica que es repeteix a la ciutat i que ha aeroportitzat el paisatge comercial barceloní.
Campanya per salvar el Milano
El tancament del Milano Jazz Club despulla una de les assignatures pendents de Barcelona i del país en general: la defensa legal dels espais culturals. Pel que fa a la música en directe, hi ha hagut avenços importants en els últims anys arran de polítiques com la dels Espais de Cultura Viva impulsades pels comuns al consistori barceloní i que permeten la música en directe en llocs que no tenen la llicència de sala de concerts o de discoteca. Tanmateix, en casos com el del Milano no hi ha manera de protegir l’activitat musical quan hi ha un traspàs de negoci.
"El Milano és un lloc de trobada per als aficionats al jazz, i amb el tancament es perd un dels pocs espais on els jazzistes, tant professionals consagrats com joves promeses formades a les diferents escoles de música de la ciutat, poden presentar les seves creacions", diu el periodista Carlos Pérez Cruz, que ha engegat la campanya Salvem el Milano! El propòsit és que "l'empresa propietària del local recapaciti i consideri com un valor afegit la continuïtat del Milano Jazz Club": "Tots som responsables amb cadascun dels nostres actes de l'entorn en què vivim, i és important que els poders econòmics també demostrin un compromís amb la ciutat i contribueixin a mantenir la seva singularitat".
La campanya també interpel·la l'Ajuntament de Barcelona i la resta d'administracions públiques perquè "assumeixin la responsabilitat de garantir la supervivència dels locals històrics i emblemàtics de la ciutat, gràcies als quals precisament Barcelona és un dels llocs més visitats per turistes de tot el món". "Demanem al govern municipal que explori opcions per donar continuïtat a l'activitat del Milano Jazz Club i que busqui fórmules legals per garantir la protecció d'altres espais culturals que puguin trobar-se en una situació vulnerable", afegeix el text de la campanya Salvem el Milano!, a la qual aquest dilluns ja s’havien adherit més de 2.100 persones.
