Erased Tapes s’ha erigit en menys de deu anys en el segell que més ha explorat els límits de la música feta amb ordinador en els últims temps: Nils Frahm, Douglas Dare i Peter Broderick són alguns dels compositors editats des del 2007. Es podria dir que el seu fundador, Robert Raths, respira tranquil, després d’haver trobat el beneplàcit de públic i crítica. Els inicis, però, no eren tan optimistes: hi havia qui pensava que l’art techno, una variant sofisticada de l’estil sorgit a Detroit a principis dels noranta, no tindria cabuda a Europa. Sis cançons aspres, de ritmes sincopats, van desmentir-ho: The Decadent (2007) va posar Rival Consoles al mapa de la música de ball hipnòtica. Des d’aquell moment, Ryan Lee West ha passat a ser un guru, i les seves creacions, un manual d’escapisme. Lee West continua tensant la corda al cap d'una dècada. Després de Howl (2015), més mental i dens, ara s’embranca de nou en el ritme pel ritme: Night melody és un laberint on el més important és que regni la sensació de caos. Un caos mil·limetrat.