Rosalía: "Crec que sempre he tingut el desig d'apropar-me a Déu"

Nova York"La inspiració principal de l'àlbum és la mística femenina", diu Rosalía a propòsit de Lux (Columbia-Sony), el disc que publicarà el 7 de novembre i del qual ja n'ha avançat un tema: el sorprenent Berghain. "He llegit hagiografies, moltíssimes hagiografies. I llibres de Simone Weil i Chris Kraus", afegeix l'artista de Sant Esteve Sesrovires, que també menciona Hildegarda de Bingen [la monja, música, científica i escriptora, sobre les visions de la qual està preparant una obra la compositora Raquel García-Tomás, Premi Nacional de Cultura 2024]. "Crec que sempre he tingut el desig d'apropar-me a Déu, i em demanava com podia fer-ho. És un sentiment que sempre he tingut present, però no havia racionalitzat ni intel·lectualitzat", diu.

Rosalía va sorgir fa una dècada com una disruptiva estrella del flamenc, i des d'aleshores ha esdevingut la principal avantguardista del pop. De la mateixa manera que la seva irrupció en el pop radical, El mal querer (2018), va ser una rèplica implícita de la lluita formal del seu àlbum debut, Los Ángeles (2017), i el remolí de sensualitat industrial del seu tercer àlbum, Motomami (2022), va ser una reproducció d'El mal querer.Lux, un àlbum impactant per l'audàcia formal i el caràcter lúdic, respon a tot plegat. O potser s'hi enlaira.

Lux és un àlbum sobre la divinitat femenina, la fe i les brutalitats de l'amor, i està cantat en tretze llengües: castellà, català, anglès, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab i alemany, entre altres. Ha passat més de dos anys treballant en el disc i bona part del temps l'ha dedicat a aprendre a escriure i cantar de manera convincent en altres llengües. “Intentar comprendre com funcionen altres idiomes és molt interessant”, diu Rosalía, de 33 anys, en una entrevista al pòdcast Popcast de The New York Times. En l'elaboració de les lletres en llengües que no domina primer va fer servir Google Translate i després va consultar traductors professionals i va treballar amb professors que la van instruir en les subtileses de la fonètica. Al final, va ser capaç d'interpretar les seves cançons amb un mestratge que prové de la pràctica, sense cap truc d'intel·ligència artificial: “Tot és humà, força humà”, assegura.

"Soc rebel, en general", diu l'autora de Lux en la mateixa entrevista. "Soc tan meva com del món. M'encanta viatjar i aprendre d'altres persones. Per què no havia d'intentar aprendre una altra llengua, intentar cantar en una altra llengua i ampliar la manera de ser cantant, música i artista? El món està connectat", explica.

El quart àlbum de Rosalía és “com un trencaclosques, com un laberint”, basat tant en les tradicions operístiques i clàssiques com en el pop. "És tan pop com Motomami, però amb uns codis diferents", avança. L'Orquestra Simfònica de Londres apareix al llarg del disc, en arranjaments de Caroline Shaw, guanyadora del premi Pulitzer i antiga col·laboradora de Kanye West. També hi col·laboren l'Orfeó Català, l'Escolania de Montserrat, Sílvia Pérez Cruz, Carminho i Estrella Morente, a més de Björk i Yves Tumor, les dues estrelles convidades a Berghain. "Björk és la meva dona i artista preferida. Crec que ens vam conèixer mitjançant Pablo, el Guincho [coproductor d'El mal querer]. Vam fer unes tapes per Barcelona, i vaig pensar que era la persona més fascinant que havia conegut, perquè la seva manera de pensar era tan diferent. Vaig sentir una fiblada instantània d'admiració", explica.

Pel que fa al so del disc, l'ha produït Noah Goldstein (Yeezus) i Dylan Wiggins (SZA, Justin Bieber). És un so amb bram i aspror, també eteri, com si trepitgés la història, els seus enemics i, de pas, la figura pública que era abans. El cost econòmic del disc no ha sigut menor. "Només us puc dir que ens vam passar molt del pressupost. Estic tranquil·la perquè la meva visió hi és, en el disc. Però potser el meu equip no està tan tranquil", admet.

De la mateixa manera que Rosalía va estudiar flamenc per dominar-lo i després transformar-lo, va emprendre la investigació que l'ha dut a Lux com un acte de fidelitat intercultural, però també com una declaració d'autoritat i fam artística plena de confiança. "És per amor i curiositat, per voler comprendre millor l'altre. Simone Weil diu que estimar és estimar la distància entre nosaltres i l'objecte estimat. I crec que és veritat: quan comprens l'altre, potser et pots comprendre millor a tu mateixa, i pots aprendre a estimar millor", diu Rosalía.

Sobre la diferència entre el punt de vista masculí i el femení, recorda que l'escriptora Ursula K. Le Guin deia que "l'escriptura masculina tracta de l'heroi, del triomf de l'heroi, i que si una història no té heroi llavors no és una bona història, perquè tot té a veure amb el conflicte". "En canvi, l'escriptura femenina és més aviat un procés continuat —diu Rosalía—. No es tracta de clímax i resolució. Es tracta, potser, d'una persona amb deliris i transformacions i de totes les coses que aquesta persona pot perdre. No es tracta de jo, jo, jo, jo".