"Rosalía demana molt bé": qui fa què en el disc 'Lux'

BarcelonaRosalía no ha estat sola a Lux. De fet, per tirar endavant un disc tan ambiciós calia liderar una feina que només podia ser col·lectiva. "Sap molt bé el que vol, i demana molt bé", diu David Soler, un dels cantants del Cor de Cambra del Palau de la Música, una formació que té un protagonisme significatiu a Lux. Liderar també és confiar, i Rosalía ha aixecat el disc amb la complicitat d'un equip de producció que ja va treballar amb ella a Motomami (2022) i que ha entès la magnitud del repte que proposava l'artista de Sant Esteve Sesrovires. A continuació, us expliquem qui fa què en el disc.

Noah Goldstein

El productor de Filadèlfia és la mà dreta de Rosalía. Quan va treballar a Motomami, ja acumulava un currículum molt notable en discos de Kanye West, Frank Ocean, Bon Iver, Christina Aguilera i FKA Twigs, bona prova d'una versatilitat que encara es va eixamplar més quan el 2023 va produir un àlbum d'Yves Tumor, el raper que Rosalía involucra en el tram final de la cançó Berghain. En aquell disc d'Yves Tumor també hi va intervenir el californià Dylan Wiggins, un altre que havia fet feina a Motomami i que torna a ser fonamental a Lux. Rosalía, Goldstein i Wiggins són els únics que apareixen acreditats com a productors en totes les cançons de l'àlbum. L'equip de producció inclou també aportacions d'Elliott Kozel, David Rodríguez i Jake Miller, entre d'altres.

Caroline Shaw

Una de les presències més sorprenents de Motomami era la compositora, violinista i cantant nord-americana Caroline Shaw, guanyadora del premi Pulitzer amb Partita for 8 voices (2013), una magnífica reinterpretació barroca a cappella. De fet, era lògic que Rosalía volgués treballar amb ella atesa la importància que li dona tractament vocal. Shaw repeteix a Lux com a productora i sobretot com a arranjadora en cançons com Magnolias, Reliquia i Divinize. Fa tres anys, poc després de la publicació de Motomami, Shaw va ser compositora convidada al Palau de la Música, juntament amb Ferran Cruixent. Aleshores ja elogiava la creativitat de l'autora d'El mal querer, i pronosticava que en cinc anys seria al·lucinant si Rosalía podia desempallegar-se de les distraccions inherents a les estrelles del pop. N'han passat tres.

Orquestra Simfònica de Londres

La sonoritat orquestral, més natural o més tractada electrònicament, té un caràcter estructural a Lux. És una de les grans formacions simfòniques britàniques, fundada a principis del segle XX i des del 1982 amb seu al Barbican Centre. Ha tingut directors titulars com Edward Elgar, Thomas Beecham, André Previn, Claudio Abbado, Colin Davis i, des del 2017, Simon Rattle. En el disc de Rosalía, el director de l'Orquestra Simfònica és el també compositor islandès Daníel Bjarnason, arranjador en discos de grups com Sigur Rós i del cantautor Ólöf Arnalds. L'Orquestra Simfònica de Londres, en aquest cas dirigida per Gustavo Dudamel, va actuar al maig al Palau de la Música, dins de la temporada de BCN Clàssics.

Cor de Cambra del Palau de la Música

És la formació coral amb més presència a Lux: deu cançons. El Cor de Cambra del Palau de la Música va enregistrar les seves parts a L'Auditori el 2024. "És un honor enorme. Els cantants estaven molt il·lusionats, sobretot els que són seguidors de Rosalía", explicava Xavier Puig, director del Cor de Cambra i de l'Orfeó Català. Els detalls de la col·laboració es mantenen en el secret de la confidencialitat, però sí que han transcendit algunes impressions dels cantants que confirmen que Rosalía va dirigir l'enregistrament a L'Auditori. En el disc, hi aporta harmonies en tota mena de cançons, en algunes amb l'Escolania de Montserrat i a Berghain amb el cor If a Bird, d'Alemanya. Un altre cor català, el Cor Jove de l'Orfeó Català ja havia col·laborat amb Rosalía en la gala dels premis Goya 2019, quan van fer una versió de Me quedo contigo, de Los Chunguitos, amb arranjaments de Bernat Vivancos.

L'Escolania de Montserrat

Les veus del cor de l'Escolania de Montserrat se senten en set cançons de Lux. Hi aporten una sonoritat coral molt adient en segments especialment delicats de cançons del primer moviment del disc com Divinize i Porcelana, i també en les tres últimes peces: La rumba del perdón, Memória i Magnolias. En general, i com passa en la majoria de parts corals del disc, fan harmonies sense lletra, coixins corals que acompanyen la veu de Rosalía. Només a Magnolias –on també participen el Cor de Cambra del Palau i el Flamenco Ladies Choir–, canten dos versos en castellà, "Dios desciende y yo asciendo / Nos encontramos en el medio", en la part més commovedora de la cançó. Sobre la relació de Rosalía amb l'Escolania de Montserrat en queda el testimoni d'un vídeo del 2024 en què l'artista de Sant Esteve Sesrovires segueix amb emoció una interpretació del Virolai.

Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente

Són les veus que se sumen al final de La rumba del perdón, i totes dues tenen a veure amb els llegats que recull Rosalía. Un és el de Sílvia Pérez Cruz, la tècnica vocal de la qual va ser un model de referència per a Rosalía. "De fet, Sílvia Pérez Cruz ha creat una escola de tècnica vocal de la qual beuen moltes artistes catalanes", explicava el musicòleg Daniel Gómez Sánchez, autor de la tesi doctoral Rosalía: intercanvi cultural entre la cantant-compositora i el seu entorn creatiu. El llegat que representa Estrella Morente és el que li ha transmès el seu pare, Enrique Morente, un far per a qualsevol músic que obeeixi a la intuïció i cerqui els millors camins per expressar-se artísticament.

Björk, Yves Tumor, Carminho i Yahritza y su Esencia

Són les altres quatre col·laboracions especials en el disc. Björk i Yves Tumor representen el cel i l'infern, o l'amor i el desig, en la segona part de Berghain. Björk és el gran far de la Rosalía de Lux, en el sentit que l'artista islandesa ha sigut la gran defensora de la possibilitat d'un altre pop connectat amb l'experimentació i l'avantguarda. El nord-americà Yves Tumor, electrònicament estripat, hi té molt a veure amb totes dues. La portuguesa Carminho, una impressionant renovadora del fado, brilla a Memória i certifica la debilitat de Rosalía per les veus nítides que comuniquen les emocions més profundes. El grup nord-americà Yahritza y su Esencia participa de manera més modesta que notòria a La perla, la gran cançó de despit de disc. Per cert, les guitarres que sonen a La rumba del perdón les toquen Joselito Acedo –que havia acompanyat Rosalía en recitals de flamenc– i Oscar Lago.

Un Daft Punk, un One Republic i... Charlotte Gainsbourg

Els crèdits de Lux informen de coses que poden passar inadvertides en l'escolta del disc. Per exemple, que dos dels set compositors de Reliquia són el francès Guy-Manuel de Homem-Christo (50% del duo Daft Punk) i el nord-americà Ryan Tedder (el líder de One Republic). En els crèdits de Jeanne, una de les cançons més dramàtiques del disc, hi apareix com a compositora la cantant i actriu Charlotte Gainsbourg –filla de Jane Birkin i Serge Gainsbourg–. Entre les curiositats de Lux hi ha també la inclusió de De madrugá, una composició compartida amb El Guincho i Pharrell Williams que Rosalía havia tocat en directe algunes vegades des del 2019.