Cultura 14/03/2019

'El niño que pudo ser rey', una fantasia artúrica moderna

Crítica del retorn de Joe Cornish, el director d''Attack the block'

Xavi Sánchez Pons
1 min
El niño que pudo ser rey

Direcció: Joe Cornish. Guió: Joe Cornish. 120 min. Regne Unit (2019). Amb Louis Ashbourne Serkis i Denise Gough.

Hi ha pel·lícules que sense buscar-ho estableixen diàlegs potents entre elles. És el cas d’ El niño que pudo ser rey, de Joe Cornish ( Attack the block ), i la recent Glass, de M. Night Shyamalan, dos films que fan servir la fantasia i la imaginació com a armes revolucionàries, superpoders que serveixen per raonar lliurement i per millorar i transcendir el món tenebrós en què vivim. La barreja d’entreteniment i compromís polític que proposen és una troballa: Shyamalan, en el fons, parlava de la postveritat i l’Amèrica de Trump i Cornish del Regne Unit del Brexit i la por a l’altre. A més, demostra que un altre blockbuster és possible: un cinema comercial en què el valor simbòlic de la història i l’arc dramàtic dels personatges són més importants que els efectes digitals i les explosions.

El niño que pudo ser rey, com feia Glass amb l’univers dels superherois, també s’atreveix a renovar amb èxit una tradició clàssica, la de la llegenda artúrica. Cornish converteix el rei Artur, Merlí i els Cavallers de la Taula Rodona en un grup de preadolescents que recorren Anglaterra de Londres a Stonehenge per combatre l’amenaça de la bruixa Morgana, una presència malèfica que aquí s’alimenta de la podridura moral de la Gran Bretanya de Theresa May i Nigel Farage. El missatge d’esperança és clar: les noves generacions seran el motor del canvi progressista.

stats