La nova comèdia catalana omple els bars de Barcelona

Seguint el rastre d’èxit d’‘El soterrani’, apareixen nous espectacles que donen sortida als còmics locals, que ara troben escenaris on fer els seus xous a la ciutat

Tot incendi comença amb una espurna. Espontània i simbòlica, o tot el contrari, però buscar-la respon a la necessitat de posar una data d’inici: el dia que tot va començar. El nou humor català fa temps que ha anat traient el cap i sumant jornades simbòliques: des del primer El soterrani, l’octubre del 2017, al famós monòleg de Marc Sarrats al FAQS, o l’infaust matí que el director de Betevé va trucar als nois de La sotana per anunciar-los que estaven despatxats. S’havia creat una atmosfera favorable per als comediants en català, i llavors va arribar el Cruïlla, l’esdeveniment que els apuja de divisió. “És un acte molt significatiu”, recorda Charlie Pee, participant en una de les dues jornades que el festival musical va programar amb espectacles de stand-up comedy. Si feia falta una data emblemàtica, era aquesta: un recinte amb capacitat per a 300 persones, amb els millors comediants del país i fet a imatge de festivals com el de Reading, al Regne Unit, on als anys 90 tant podies veure un concert de Nirvana o Pavement com escoltar un xou de Frank Skinner o Sean Hughes.

L’altre, Comedy gold, El soterrani o els monòlegs feministes, cada cop més demandats, de Maria Rovira i Ana Polo. Tots ells formen part de l’última escena d’humoristes catalans, un corrent que en menys de dos anys ha generat espais, referents i, sobretot, públic propis: “Vèiem que s’havia de crear aquest moviment com més aviat millor, perquè de mercat n’hi havia”, diu Charlie Pee.

Per entendre aquest auge cal mirar els més exitosos: El soterrani, un espectacle de comèdia en viu que es fa un dimecres de cada mes a l’hotel Casa Gràcia, a Barcelona. El seu secret va ser la barreja de fama prèvia fonamentada a les xarxes socials (Josep Català), amb noves cares mediàtiques (Ana Polo i Maria Rovira) i el fenomen podcast més important que s’ha vist mai en català (Manel Vidal, Joel Díaz i Modgi, de La sotana ). Aquest còctel, agitat amb tones de talent, ha convertit les seves representacions en un èxit inqüestionable amb un públic en què es compten des d’editors fins a caps de guió o directors de televisió. “Ens hem convertit en una espècie de photocall”, diu rient Magí Garcia ( Modgi ), un dels seus fundadors: “Netflix i YouTube han canviat el paradigma, ara els referents són tots anglosaxons i els tens a cada cantonada. Nosaltres hem sortit com un bolet i la gent s’hi ha apuntat”, explica.

El triomf d’ El soterrani ha sigut decisiu perquè apareguin altres projectes, com L’altre, el laboratori de proves on coincideixen comediants consolidats assajant nou material amb debutants que s’enfronten per primera vegada a una audiència. Orgullosos de la xifra de còmics, uns vuitanta, que han passat pel Sonora, el bar que els acull, en la seva primera temporada, la seva filosofia és ajuntar gent “de nivells molt diferents, amb ganes de donar i rebre consells”, explica Marc Oliva. El seu és l’enginy “de bar” tan buscat a Catalunya com als Estats Units: “El talent l’has d’anar a buscar en espais com aquests. Salvant les distàncies, en locals com el Carolines de Nova York o el Comedy Store de Los Angeles és on ha començat gent que després ha triomfat al mainstream més absolut, com Louie C.K. i Jim Carrey”.

“Per fer stand-up comedy necessites tenir un recorregut d’experiències per poder-les explicar”. Ho diu Charlie Pee, que amb només 29 anys és una de les humoristes amb més experiència. Jove, dona i amb set anys de trajectòria al micròfon, comparteix projecte amb Albert Floyd i Quique Macías: Comedy gold. El seu és un espectacle de monòlegs bilingüe que es fa al bar El Medi dos cops al mes. Hi actuen tres còmics cada jornada i sempre hi ha un cap de cartell que disposa de trenta minuts. “El públic que tenim és molt fan de l’ stand-up nord-americà. No hi ha ni cap límit de l’humor ni cap censura”, explica Charlie Pee.

Nascuda el 2017, La Llama Store, al carrer Villarroel, és el punt vermell de la comèdia de Barcelona, una botiga especialitzada i enfocada “no només a l’ stand-up, sinó a la literatura i l’art”, explica Kike García, un dels dos propietaris. García creu que aquest boom no és exclusiu de Barcelona; el monòleg “està de moda a tot el món”. A més d’exercir com a botiga, s’hi fan moltes activitats: un curs de monòlegs organitzat per Martín Piñol, un micro obert mensual i l’enregistrament de dos podcasts, un d’ells, La Ruina, en què participa Tomàs Fuentes, responsable de l’espai de comèdia del Cruïlla.

Per als fundadors de La Llama, el gran canvi per als que es dediquen a l’humor a Barcelona no només és la proliferació d’escenaris i plataformes: “Hi ha més dones que mai. Segueixen sent una minoria però n’hi ha més. Això és el més important que ha passat en la comèdia dels últims vint anys”.

Més continguts de