Borràs vol aconseguir 80 milions més de pressupost per a Cultura

BarcelonaLaura Borràs, consellera de Cultura, ha exposat aquest dimarts al Parlament les línies mestres que guiaran el seu mandat. Abans, Borràs ha constatat la limitació pressupostària del departament i s’ha proposat que els 240 milions d’euros de què disposa ara siguin 320 milions al final d’aquesta legislatura i 480 milions a la propera.

Això suposaria una inversió pública en cultura de 65 euros per persona i any, ha dit. “La clau de volta de la legislatura” radica en situar les polítiques culturals “en un lloc central, transversal” de l’obra de govern, ha afegit Borràs. Amb aquest objectiu, la consellera ha anunciat la creació d’una comissió delegada de cultura que aplegui diversos departaments governamentals. Per a la consellera, cal incrementar els recursos per homologar el nivell de la cultura als estàndards europeus.

Borràs ha expressat que seguirà el camí de la “transversalitat” amb què va tractar les matèries mentre va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes en l’anterior legislatura, i que la farà extensiva a les polítiques de la conselleria.

Comissió transversal i Carnet Cultural

A aquest efecte, la responsable de Cultura ha fet un primer anunci: la creació d’una comissió delegada interdepartamental que abordi les polítiques culturals del Govern en el seu conjunt. “Sincronitzar les polítiques culturals entre territoris i departaments”, ha sintetitzat més endavant.

Borràs també ha reivindicat la cultura com a dret social i ha fet seva la Declaració de Friburg dels drets culturals per proclamar que des del departament caldrà “donar també atenció” als projectes i àmbits culturals socialment menys vistosos, més enllà del rendiment econòmic i considerant-ne “el retorn social”.

En el terreny de les concrecions, la consellera ha avançat la creació del Carnet Cultural de Catalunya, inspirat en el Carnet de Biblioteques, per tal de fomentar la participació cultural; el reforç a les subvencions a activitats que tinguin “criteris d’inclusió” social, entre les quals Borràs ha emfatitzat les qüestions de gènere; el desplegament del Pla de Museus i l'impuls d’un Pla de Jaciments i Monuments i un Pla d’Arxius, entre d'altres.

Borràs també ha fet esment a la precarietat laboral dels artistes i els treballadors culturals. “Ens calen recursos econòmics i normatius”, ha constatat, tot fent notar “els límits” del govern autonòmic en la promoció de la llei de mecenatge i la de patrimoni cultural, ha dit, o davant la suspensió de la taxa audiovisual a les operadores d’internet. La consellera ha indicat que urgeix elaborar el nou Estatut de l’Artista.

Finalment, la consellera ha incidit en l’objectiu “d’internacionalització de la cultura catalana”. Borràs ha manifestat que vol fer de Catalunya “un node cultural de la Mediterrània”, continuant amb programes com la iniciativa de l’Institut Ramon Llull de fer arribar llibres als camps de refugiats grecs.

Crítiques a l'adhesió al Manifest Koiné

La internacionalització plantejada per Borràs ha sigut un dels punts de confrontació entre la consellera i els grups de l’oposició, particularment amb Ciutadans. “Vostè posa la institució al servei de la seva ideologia, i és experta en crear confusió”, li ha etzibat el diputat de la formació Héctor Amelló, que li ha recordat el recent conflicte diplomàtic en la visita a l'Smithsonian Folk Festival de Washington, en què Borràs va participar acompanyant el president Torra.

PSC i Ciutadans han coincidit a censurar l’adhesió de l’ara consellera al Manifest Koiné, que apostava pel català com a llengua única oficial de Catalunya. Rafel Bruguera li ha retret que estampés la seva signatura en aquell text i li ha demanat si ho tornaria a fer ara com a consellera. Borràs, que ha defensat i argumentat el contingut del manifest, ha volgut aclarir que va signar-lo “a títol individual” i no com a directora de la ILC. “Vaig preservar la institució”, ha indicat, donant a entendre que també ho faria ara com a consellera.