El Museu de la Vida Rural exposa 69 obres de l'artista

Els oficis del camp i la ciutat vistos per Ramon Calsina

Ramon Calsina (1901-1992) va representar els oficis del camp i de la ciutat com un reflex de la condició humana. El Museu de la Vida Rural li dedica una exposició centrada en aquest aspecte de la seva obra.

De petit, l'artista Ramon Calsina (Barcelona, 1901-1992) llegia novel·les al terrat de casa. Fill d'una família de flequers del Poblenou, només aconseguia tenir una mica d'intimitat en aquests moments, i després d'ajudar els pares a repartir el pa pel barri se submergia a cel obert en les aventures de personatges com Robinson Crusoe i Dick Turpin. Va ser en aquestes estones quan es va forjar una sensibilitat que, sense perdre de vista la realitat, més endavant retrataria el món amb pintures, dibuixos i gravats i aquarel·les plens de sàtira, ironia i un sentit poètic que els crítics van associar a l'ofici dels poetes i els escriptors. "Era un nen carregat de punyetes", recorda Ramon Calsina fill, que deia l'artista d'ell mateix. La família custodia el seu llegat a través d'una fundació que porta el seu nom, i fins al 30 de setembre presenta una part dels seus fons -69 peces de tota la seva carrera- al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. A l'exposició Calsina i els oficis , les obres, dibuixos, aquarel·les, pintures, gravats, cartells i objectes del seu estudi estan exposats tant a les sales d'exposicions temporals com distribuïts en els diferents àmbits de la col·lecció permanent del centre.

Els oficis del món rural i els de la ciutat -els pagesos, els mestres, els sabaters, els boters, els apotecaris, els manyans, els operaris de les fàbriques tèxtils...- van ser una constant de l'obra de Calsina, que no només va voler immortalitzar escenes de caire costumista, sinó que va voler anar més enllà i endinsar-se en com la feina afectava l'ànima de les persones a partir de la seva pròpia experiència, primer ajudant la família i més endavant amb l'ofici de vidrier que va exercir més tard. A més d'aquestes escenes va fer nombroses composicions tancat al seu estudi, on combinava els objectes més diversos.

Va ser un artista inclassificable i va defugir qualsevol etiqueta, des de la de realista màgic fins a la de surrealista. Malgrat que Ramon Calsina no va tenir reconeixement oficial, escriptors com Tísner, Pere Calders, Joan Oliver, Gerard Vergés, Josep Maria Espinàs i Joan Perucho van lloar la seva producció. Després de la Guerra Civil es va haver d'exiliar perquè havia fet cartells per a la República i havia format part del sindicat de pintors. I quan va poder tornar, després d'haver arribat a Argelers i d'haver passat per un camp de concentració a Vitòria, es va trobar orfe, per culpa de l'exili, de molts d'aquells intel·lectuals que havien copsat els matisos de la seva obra.

Un artista i il·lustrador íntegre

Ramon Calsina es va formar primer a l'Acadèmia Baixas i després a la Llotja, on més endavant va exercir de professor, en horari nocturn i de franc. Entre els estudiants a qui va ensenyar hi va haver Pere Calders i Tísner. Després de la Guerra Civil va viatjar a Roma, París i Londres i, en un viatge pel sud d'Espanya, va fer amistat amb Federico García Lorca i Manuel de Falla. Els moments més dolços de la trajectòria de Calsina es van produir el 1934, amb una exposició a la Sala Parés que va ser tot un èxit, la retrospectiva que les Galeries Laietanes li van dedicar el 1951 i una antològica a la Galeria Syra el 1957, que va repassar trenta anys de la seva activitat artística. A més d'aquestes exposicions, el 1964 va ser guardonat amb el premi Ynglada-Guillot de dibuix.

La il·lustració va ser una altra de les passions de Ramon Calsina. Va publicar a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia , i va il·lustrar els contes d'Edgar Allan Poe; Pickwick, de Dickens, i El Quixot .

Més endavant, com que va ser un artista que no va trair mai la seva visió de l'art per pujar al carro de l'art més contemporani -"A casa nostra encara hi ha qui valora i admira els fruits del Modernisme i sobretot del Noucentisme", va escriure Joan Oliver el 1982-, va quedar relegat. "Va ser un home molt íntegre, molt crític amb les modes i va tenir molt de respecte per l'ofici d'artista", conclou el seu fill.

Més continguts de