L'ombra de Guinjoan és allargada

El cicle Intèrprets Catalans va tractar l'homenatge al de Riudoms com si fos un concert més

BCN 2016. Homenatge a Guinjoan

Petit Palau. 9 gener

La de Joan Guinjoan, mort just ara fa un any, és una ombra allargada. I necessària. I essencial per entendre el gresol musical de la seva generació, que va fer eclosió amb força a mitjans dels anys 60 i que es va mantenir amb força durant dues dècades més, quan "música contemporània" volia dir música del present. El compositor de Riudoms, a més, va poder exercir com a intèrpret, ja fos al piano o com a director d’orquestra, així com de crític i divulgador musical. Això, unit a la bonhomia del personatge, el va convertir en un artista conegut, reconegut i estimat.

Per això mateix, i atesa la rellevància de Guinjoan, sorprèn que el cicle Intèrprets Catalans del Palau de la Música acabés fent d’aquest anomenat Homenatge un concert més, al marge de la qualitat global de la interpretació del conjunt instrumental BCN 216. ¿No es podria haver elaborat un programa de mà especial i ad hoc per a l'ocasió, en comptes del ridícul DIN-A4 imprès a dues cares i que inclou un text excel·lent i concís, però insuficient, d’Irene Valle de Lope? ¿No s'hauria pogut complementar el concert amb algun parlament, atesa la relació de Guinjoan amb el Palau? ¿I una exposició de fotografies o filmacions del músic que permetés veure les seves actuacions a l'emblemàtic auditori modernista? Crec, sincerament, que va ser una oportunitat perduda, i és una llàstima que, tot i l'encert del programa, no es donés més rellevància a la gegantina personalitat humana i artística de Guinjoan.

El veritable homenatge

Tot plegat, com deia abans, a part de la magnífica interpretació de BCN 216 davant de la precisa, atenta i entregada batuta d’Ernest Martínez Izquierdo, que, al final de l’ Homenatge a Carmen Amaya, va agafar –emocionat– la partitura per oferir-la al públic i a François, fill de Guinjoan, present a la sala. Això sí que va ser un veritable homenatge, així com la presència de deixebles i col·legues. També ho va ser l'execució de les quatre peces que integraven el curt però intens programa, tant les de conjunt instrumental (el citat Homenatge…, GIC 79 i Barcelona 216) com la pianística, amb la peça Recordant Chopin, escrita el 2012.