Les ombres de la societat més perfecta

BarcelonaQuan l’independentisme busca un referent social i econòmic per a una Catalunya independent, l’exemple de Suècia apareix sovint. També el citen des de partits espanyols com Podem: amb un atur del 6% i l’índex de desigualtat econòmica més baix d’Europa, Suècia és l’enveja de les socialdemocràcies, el bressol de l’estat del benestar. El documental La teoria sueca de l’amor, però, s’acosta a les ombres i riscos de la societat sueca, sobretot pel que fa a un model de família basat en la independència i l’autonomia, l’objectiu del qual és que les relacions dels individus siguin lliures i no determinades per càrregues econòmiques. Així, si una dona té fills amb un home o continua casada amb ell, que sigui perquè vol, no perquè en depèn econòmicament. I si una persona gran no es pot valer per ella mateixa, que el seu benestar no depengui de l’ajuda dels fills. L’estat proveirà el que calgui: educació, sanitat, serveis socials, jubilació i una distribució igualitària de la riquesa.

Però ¿què passa quan l’èxit d’aquestes mesures no només es tradueix en autonomia de l’individu sinó també en soledat? A Suècia la meitat de la gent viu sola i un 25% mor sola sense que ningú reclami el seu cos. Les directrius del manifest La família del futur del govern suec es van implantar amb tant èxit que la sueca ha acabat sent una societat d’individus sense interès per socialitzar-se, reclosos en les seves rutines i al·lèrgics a la interacció espontània amb altres persones.

Immigrants, la gran esperança

La teoria sueca de l’amor es projecta aquests dies en una trentena de sales de Catalunya dins del cicle El Documental del Mes i està disponible a Filmin. El seu director, Erik Gandini, és italià per part de pare i suec per part de mare, però no va viure a Suècia fins que va tenir 20 anys. “Quan tens aquesta edat Suècia és el lloc ideal per viure-hi, perquè el que busques és precisament independència”, explica. A mesura que van passar els anys, però, va començar a veure la part negativa del sistema, com ara la soledat de la gent gran o les dificultats dels immigrants per integrar-se en la societat: triguen una mitjana de set anys a trobar la primera feina, i no pel racisme, sinó per la falta d’interacció amb els suecs. “La immigració, precisament, és per a mi una de les grans esperances de Suècia -diu Gandini-. Avui dia, una de cada sis persones que viu a Suècia ha nascut a l’estranger. És una oportunitat per aprendre d’altres cultures, de la mateixa manera que jo vaig aprendre de la cultura sueca quan vaig venir a viure aquí”.

En aquest sentit, La teoria sueca de l’amor posa l’exemple del doctor Erichssen, un metge suec que opera en condicions de precarietat màxima en un hospital rural d’Etiòpia, i que confessa la seva admiració pel sentit de comunitat i la solidaritat de la gent d’Etiòpia, que tot i la pobresa extrema del país tenen un dels índexs més alts de felicitat. Ho apunta el sociòleg Zygmunt Bauman, entrevistat al documental: “Una vida feliç implica haver de superar problemes”. “Bauman també diu que tancar-te a casa i evitar la comunicació real amb els altres és atractiu -apunta Gandini-. No t’has d’exposar al fracàs, a interaccions que poden qüestionar-te, que t’obliguen a negociar. Però si ho fas, s’atrofia un múscul i perds habilitats que són essencials per a la vida”.

Gandini subratlla que no creu que la societat sueca sigui un fracàs, i que els efectes col·laterals de les polítiques no les invaliden. El seu documental ha generat “un debat necessari” al país i, de fet, s’ha emès per televisió. “Que l’ambaixada sueca a Espanya recomani la pel·lícula és molt bon senyal -diu-. Com diu Bauman, no hi ha cap societat perfecta, però el més semblant que pot haver-hi és una societat que es qüestiona a ella mateixa”.