LLIBRES

Shaina Joy Machlus: "Els homes són els únics que poden acabar amb la cultura de la violació"

Publica 'La paraula més sexi és sí', la primera guia de consentiment sexual en català

La sentència del judici de La Manada per abús sexual va fer evident la desinformació que existia respecte el consentiment a l'hora de tenir relacions. L'allau mediàtic del cas va coincidir amb què  Shaina Joy Machlus (Nova Jersey, 1988) acabava de publicar un ' fanzine' sobre el tema i va veure clar que aquí no hi havia informació. "Als Estats Units el consentiment és un concepte bastant habitual", explica. La necessitat d'establir unes bases clares i concises s'ha convertit en 'La paraula més sexi és sí', el primer llibre sobre consentiment sexual editat a Espanya, i que L'Altra Editorial acaba de publicar en català.

Tot i semblar molt senzill, no tothom ho té integrat en les seves relacions, especialment els més joves. "En la cultura del consentiment, un «sí» sempre vol dir que sí i un «no» sempre vol dir que no. En qualsevol moment tens dret a dir que no, a parar, a esperar i que et facin cas. El teu cos és teu i ets l'única persona que tria què fer-ne", exposa Machlus en el llibre.

En la guia es donen exemples entenedors: "Imagina't que estàs escoltant PSY amb algú i li comentes que t'agrada 'Gangam Style'. A mitjanit, aquella persona entra saltant a la teva habitació amb 'Gangam Style' a tot drap. Quan li preguntes què coi està fent, respon més o menys que «abans has dit que aquesta cançó t'encantava, i per això he suposat que t'agradaria escoltar-la en qualsevol moment». Ara substitueix el 'Gangam Style' pel sexe". 

Les il·lustracions de Petra Eriksson i un to afectuós marquen una lectura per a tots els públics, més enllà del binarisme de gènere: "Volia que ningú es posés a la defensiva quan la llegissin. Que la gent se sentís còmode, segura, i que entenguessin que no passa res si no eren conscients de la cultura del consentiment".

Violació i pornografia

"Es pot pensar que la cultura de la violació és culpa del consum de pornografia, però en la cultura popular trobem constantment situacions en què no hi ha consentiment", diu l'autora. Al llibre convida a trobar "una comèdia romàntica on no hi hagi un home agafant una dona i fent-li petons i/o tocant-la sense permís, d'una manera suposadament «apassionada». És dificilíssim!".

Sense anar gaire lluny, 'La bella i la bèstia' de Disney -pensada per a un públic infantil- presenta una idea molt dura, diu: "Segresten a una noia que, en comptes d'escapar del castell, ha de posar bona cara i mostrar la seva devoció a la Bèstia per canviar-lo. El missatge que està donant és que la dona ho ha d'aguantar tot i ha de fer la feina de canviar-lo. En canvi, el premi de la Bèstia és transformar-se en príncep". En aquesta i en moltes altres històries que consumim dia a dia, que poden venir de la literatura o del cinema, no s'està demanant consentiment. "M'agradaria veure a la Bèstia preguntant-li a Bella si li ve de gust estar al castell", planteja l'autora.

Donar i rebre consentiment

"Cada vegada que comencis una relació sexual, o alguna mena d'activitat sexual, assegura't de rebre permís". Podria semblar poc excitant tant de diàleg? "Saber comunicar el consentiment, a més d'acabar amb la cultura de la violació, serveix per conèixer bé el teu desig, i això és sexi. Qui ho provi se n'adonarà", explica Machlus. El llibre també ofereix recursos d'emergència sobre com actuar davant una agressió, tant si ets víctima com espectador, un tràmit actualment incòmode i invasiu: "Ara mateix el sistema concedeix a l'home el benefici del dubte, posa en qüestió les dones i fa demostrar que van ser violades", explica en el llibre.

L'autora fa una crida als homes cis perquè considera que són "els únics que poden acabar amb la cultura de la violació, ja que són qui es beneficien del poder que exerceix la violència de gènere". I suggereix el que poden fer-hi en contra en el seu dia a dia. "L'important és començar per l'entorn propi: practica el consentiment sempre que puguis; investiga i aprèn sobre com els sistemes d'opressió t'atorguen beneficis i com oprimeixen a altres; digues a les companyes de feina el que cobres i exigeix que se'ls pagui el mateix; no callis davant actituds masclistes d'altres homes, i dona suport a les dones que tenen la valentia d'explicar històries d'abusos".

Machlus és molt exigent amb la necessitat de tenir un feminisme interseccional -el que col·loca el gènere, l'ètnia, la classe social i l'orientació sexual en un mateix pla-. "Per entendre el consentiment cal parlar dels sistemes d'opressió i violència que el restringeixen: el patriarcat, del capitalisme, del supremacisme blanc... i identificar-ne l'arrel". 

¿Com hauria de protegir l'Estat els col·lectius minoritaris davant aquesta violència? "Si volem saber què necessita la gent de comunitats marginades, hem de col·locar-los en posicions de poder i donar-los veu utilitzant els privilegis de les que no ho estan tant", comenta.

L'autora va destinar els diners de l'avançament del llibre a pagar lectors de diferents gèneres, ètnies, orientacions i identitats perquè li donessin 'feedback'. "El llibre és una carta oberta per parlar de consentiment. Jo sóc una dona blanca i cis i escric des del que visc. Ara cal que gent d'altres tipus també parli sobre el tema", conclou.

Més continguts de