Els grafits i les supersticions que han aparegut al Santuari del Miracle

BarcelonaDiu la tradició, que el 1458, a dos pastors de la masia Cirosa, se'ls va aparèixer la Mare de Déu en forma de nena mentre pasturaven el ramat al pla de la Bassadòria, al municipi solsoní de Riner. En aquesta aparició, la Mare de Déu va demanar que es fessin processons i penitència per posar fi a la pesta que afligia la zona. Ràpidament, el bisbe d'Urgell, Arnau Roger de Pallars, va autoritzar-hi la construcció d'una capella. Hi van acudir molts feligresos, la capella va quedar petita i, a mitjan segle XVI es va fer una segona església. Paral·lelament, es va construir l'alberg per allotjar pelegrins, malalts viatgers, que es va anar ampliant fins a convertir-se en l'actual Casa Gran.

La darrera fase de rehabilitació de l'edifici, que forma part del Santuari del Miracle, ha tret a la llum part de la història dels qui hi van fer nit: a totes les parets de les habitacions de la tercera planta hi ha grafits que es van dibuixar amb estris punxants, principalment a finals del segle XVI i principis del XVII. Anna Bedmar, conservadora-restauradora de béns culturals, que s'ha encarregat de fer-ne l'inventari i la conservació, juntament amb Anna Viñas i Judit Roquet, detalla que els gravats estaven ocults per una capa de pintura de calç i que n'hi ha de molt variats.

Un salt en el temps

S'han trobat noms propis de persones i de cases, dates, creus, rosetes de sis pètals (hexafòlies), numeracions, mans, cares, figures humanes i, fins i tot, un pentagrama. Segons Bedmar, la troballa ajudarà a conèixer millor la història del lloc. Actualment, el Santuari del Miracle, envoltat de zones extenses de pineda, està format per una església amb un magnífic retaule barroc, una capella i un monestir benedictí depenent de Montserrat. A més, hi ha diversos llocs d'acollida: les cel·les, la casa d'espiritualitat i serveis turístics. La rehabilitació de la Casa Gran, que ha tingut múltiples vides, va començar el 2013. "Estava tot força abandonat i hi havia plantes que ni tan sols eren accessibles. El primer que vam fer va ser reformar el pati renaixentista, i hem anat consolidant diferents zones per donar-li una nova vida. El nostre objectiu és que qui ho visiti pugui fer un salt en el temps i veure com es vivia en aquella època", explica l'alcalde de Riner, Joan Solà.

Actualment, a la Casa Gran hi ha les oficines del consistori, espais culturals d’exposicions, amb algunes permanents com un centre d'interpretació del Barroc, i els serveis de botiga, cafeteria, restaurant i oficina de turisme. La tercera planta no es fa servir, perquè fins fa poc era inaccessible. "Volem conservar els grafits per mostrar-los i explicar com eren les habitacions dels pelegrins, és com si les parets parlessin i ens permetessin saber què pensaven o les creences d'aquests peregrins", assegura Solà. A partir de juny, es podrà visitar.

Els 16 porrons del vi de la Serra

La Casa Gran és un edifici renaixentista de grans dimensions que va patir moltes ampliacions i reformes durant els segles XVI, XVII i XVIII. "La tercera planta, com que no s'ha tocat durant molts anys, és la més verge", explica Bedmar. Hi ha molta abundància de rosetes de la vida. Formades per cercles entrellaçats de manera simètrica, eren un símbol protector que es posava, sobretot, als llocs de pas, com les portes o les finestres per on es creia que podia entrar el mal. "Ens parlen de les supersticions d'aquests peregrins", assegura Bedmar. Hi ha també moltes creus llatines, gregues, recreuades i de Sant Pere. Molts dels qui van passar per allà també hi van deixar el nom: Pere Rossó, Maria Antònia, Antoni Fornells... Hi ha un grafit on es llegeix: «Vi de la Serra lo dia 28 de Abril sa [dut?] i 16 porrones»". Hi ha mencions a les masies de la zona i un tetragrama amb notes en gregorià, que podria ser l'íncipit de l'antífona mariana Salve Regina. A més, en un forat de la paret, s'hi van trobar dos lligams de papers amb tot de noms de les masies de l'entorn.

"És important tota la informació que ens puguin aportar els grafits, perquè als arxius pràcticament no hi ha informació sobre la Casa Gran", afirma l'alcalde de Riner. Se sap que la construcció de la Casa Gran va coincidir amb la de la segona església, i que la van fer els mateixos mestres d'obra, la família dels Lerraut. A partir del 1623, i al llarg del segle XVII, es van fer diverses reformes, ampliacions i condicionaments. Tot el Santuari del Miracle va ser abandonat el 1835 durant la desamortització. Quan el 1898 es va iniciar un procés de restauració, l'estat de l'edifici era bastant lamentable. Pràcticament, no s'hi podia entrar, i el sostre estava a punt d'ensorrar-se. Al segle XX va tenir diverses vides: va ser una escola exclusivament de nens que va tancar amb la Guerra Civil, perquè la major part dels professors eren monjos que van haver de marxar i, durant el conflicte bèl·lic, va acollir refugiats i la CNT.

Solà assegura que per un municipi tan petit, de només 300 habitants, totes les obres de reforma de la Casa Gran del Santuari del Miracle han estat titàniques. "Al consistori només hi treballen tres persones i, d'elles, només una ho fa a jornada completa. No tenim capacitat per fer front a tota la feina burocràtica i de gestió. Ho hem fet amb un fons Next Generation de 2,7 milions d'euros, i el nostre pressupost ordinari és de 200.000 euros. Molts pobles com el nostre es fan enrere perquè no tenen prou recursos per a la gestió de tot plegat", assegura Solà, que també és president de l'Associació de Micropobles. La Casa Gran és titularitat de la Diputació de Lleida, però la gestiona el consistori. La resta d'edificis són gestionats per la comunitat benedictina. Tot el conjunt va ser declarat Bé d'Interès Nacional el 2008.