Investiguen les restes òssies dels comtes d'Urgell

BarcelonaLa història del panteó dels comtes d’Urgell és força tortuosa. A principis del segle XIV, Ermengol X (1254-1314) va manar esculpir un sepulcre per a ell mateix, per al seu germà, el vescomte d’Àger Àlvar II (?-1299), i per als pares, els comtes Àlvar I (1239-1268) i Cecília de Foix (?-1270) a l’església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Noguera). En aquell moment, el comte d’Urgell, company inseparable de Pere el Gran, poc devia preveure que, malgrat tots els esforços, no podria gaudir d’un descans etern.

Amb la desamortització del ministre liberal Mendizábal, el 1835, la comunitat eclesiàstica va abandonar el monestir i els béns històrics i religiosos van ser posats a la venda. El 1840 hi va haver una subhasta pública i la impressionant biblioteca, entre moltes altres coses, va acabar en mans privades. El 1906, tot el monestir de Bellpuig va ser posat a la venda i adquirit pel banquer lleidatà Agustí Santesmases per 27.000 pessetes. Santesmases va vendre els sepulcres a la Fundació Rockefeller, que els va donar al museu The Cloisters de Nova York.

Les restes òssies, però, no van interessar en tots aquests negocis i van acabar en un forat de la sagristia de Bellpuig. Més tard van ser recollides i dipositades en una capsa de fusta folrada de zenc a l’església de Vilanova de la Sal. "El 1967 una comissió de l’Ajuntament d’Os de Balaguer i representants de la noblesa catalana van agafar l’arqueta i sota segell notarial la van tornar a enterrar a l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Avui, també amb un notari, l’hem tornat a obrir per poder analitzar les restes", explica Carme Alós, directora del Museu de la Noguera.

L’objectiu és fer un estudi antropològic de les restes a la mateixa biblioteca del monestir. "Amb un estudi antropològic volem confirmar si les restes corresponen a tres homes i una dona i, després, es podrà plantejar fer un estudi genètic per saber si eren d’un mateix nucli familiar", explica Núria Armentano, arqueòloga i antropòloga, i responsable del Laboratori de Paleopatologia del Museu Arqueològic de Catalunya. Malauradament, els ossos no estan en gaire bon estat. Fins d'aquí a unes setmanes no se sabrà fins a quin punt poden donar informació sobre la nissaga Urgell provinent de la casa de Cabrera.

El 1752, l’historiador de Bellpuig Jaume Caresmar va obrir el sepulcre i en va fer una descripció, que es conserva com a prova de l’autenticitat de l’enterrament de la família d’Ermengol X. Des d'aleshores, però, han passat més de 250 anys, moltes guerres i una desamortització.

Els treballs d'investigació s'han fet coincidint amb la necessitat de treure les osseres de l'església per poder instal·lar-hi la reproducció dels sepulcres d'Àlvar i Cecília de Foix, que podrien arribar cap al mes de setembre. La idea és que, un cop es pugui certificar que les restes corresponen als comtes d'Urgell, es puguin dipositar a l'interior dels nous sepulcres.

Els sepulcres originals no tornaran

Els sepulcres autèntics continuaran al museu de Nova York. "Va ser una venda legal i no ens els tornaran", diu Alós. El projecte per fer-ne una reproducció va començar el 2016. "Vam viatjar a Nova York per demanar la reproducció, i el 2018 vam fer la primera digitalització amb làser per generar imatges d’alta resolució i poder fer la reproducció en 3D dels sepulcres de pedra", explica Robert Porta, director del monestir de Santa Maria de les Avellanes. Les imatges sobre les quals es va treballar en models de fotogrametria 3D corresponen a quatre tombes: la d'Ermengol VII, la doble tomba d’Àlvar I d’Urgell i Cecília de Foix, el sepulcre d’Ermengol X i la tomba d’un infant, probablement d’Ermengol IX.

El 2023 van fer la còpia del primer sepulcre, el del comte Àlvar I, i aquesta tardor tindran acabat el de Cecília de Foix. La seva nova ubicació serà al lateral esquerre de l’altar de l’església del monestir, just on hi havia l’original. No hi ha calendari per fer la còpia d’Ermengol X, perquè és la més complexa i la més sumptuosa. El procés de reproducció combina tecnologia avançada i treball manual, i es fa en una empresa d’Olot. S’utilitza pedra artificial amb policromia afegida per imitar la brutícia i l’aspecte originals. En paral·lel, s'ha iniciat una recerca documental que s'ha encarregat a l'historiador Stefano Maria Cingolani.