CINEMA

La seqüela d’‘Ocho apellidos vascos’ "està dedicada als catalans intel·ligents”

La pel·lícula, que s’està rodant a Girona, aspira a millorar la primera part

“Serà una comèdia més elaborada, més perfeccionada i amb més pressupost”. El conseller delegat de Mediaset España, Paolo Vasile, resumeix així els trets principals de la seqüela d’ Ocho apellidos vascos, que encara no té títol oficial i que des de l’11 de maig s’està rodant en escenaris gironins. En una multitudinària roda de premsa celebrada a Can Llambí, una masia del segle XII situada a pocs quilòmetres de Llagostera, el director de la pel·lícula, Emilio Martínez-Lázaro, i sis dels protagonistes revelen ben pocs detalls d’una trama que transcorre majoritàriament a Catalunya, però sí que queda clar que el llistó està molt alt. “Ha de ser millor que la primera. Beethoven va fer nou simfonies i sempre havia de superar la precedent”, diu Vasile, que també té una opinió força elevada dels efectes de la primera part: “Ha il·luminat el panorama del cine espanyol i ha reconciliat dues parts d’Espanya”, afirma. Més sobri, Martínez-Lázaro admet que el “factor sorpresa” s’ha perdut: “Serà molt complicat repetir l’èxit del film precedent”.

Abans de sentir aquestes declaracions, la vuitantena de periodistes convocats al primer dia de rodatge a Can Llambí fan torns per presenciar, des de les finestres laterals del primer pis, sobre l’escala i l’entrada, una seqüència que amb prou feines dura 15 segons que dóna alguna pista de l’argument. El Pau (Berto Romero), amb barba postissa per fer de hipster, arriba a la masia on viu la seva àvia Roser (Rosa Maria Sardà) acompanyat de l’Amaia (Clara Lago), el Rafa (Dani Rovira) i la Judith (Belén Cuesta). “ Cuando veáis a la iaia lo vais a entender todo. Veréis lo contenta que se pone ”, diu mentre el Rafa li comenta alguna cosa a l’Amaia i ella rondina. Després, ella puja corrent les escales i abraça efusivament el noi. En acabat, Mediaset reparteix una nota que contextualitza una mica l’escena: “Les alarmes d’en Koldo (Karra Elejalde) s’encenen quan s’assabenta que la seva filla Amaia, després de trencar amb el Rafa, s’ha enamorat del Pau. Davant aquest sacrilegi, creua la frontera d’Euskadi cap a Sevilla per convèncer el Rafa que han de viatjar a Catalunya per rescatar-la, al preu que sigui, dels braços del jove català i del seu entorn”.

Mentre esperen que els actors els atenguin, els periodistes s’agrupen a l’exterior del mas, situat al peu de les Gavarres. Té un jardí extens, amb plàtans i un pou de pedra. Més tard, condueixen el grup al capdavall d’unes escales perquè doni un cop d’ull a la planta baixa, que és espaiosa, amb el terra de rajoles i cartells d’Anís del Mono a les parets. Ja a la roda de premsa, el director de la seqüela -els rumors i la claqueta apunten que es titularà Nueve apellidos vascos - insisteix: “No és la mateixa història però ara a Catalunya. El fet diferencial català té el seu espai. És una comèdia i esperem que ningú se senti ofès perquè no és la intenció”, assegura. “La pel·lícula està dedicada -segons Martínez-Lázaro- als catalans intel·ligents, que em sembla que són tots”. I afegeix: “La gent té molts menys prejudicis que els que sorgeixen de les primeres pàgines dels diaris”.

Girona és la fi del món, i Berto Romero, un català de Cardona

Can Llambí de Llagostera, la plaça Jaume I de Monells -rebatejada com a plaça Pep Guardiola-, el castell de Vulpellac, la comissaria dels Mossos a Palafrugell i l’estació de tren i el Barri Vell de Girona són alguns dels escenaris de la seqüela d’ Ocho apellidos vascos, que majoritàriament estarà ambientada a terres gironines. “Aquí als confins de Girona tenim la sensació de ser a la fi del món”, comenta el productor Gonzalo Salazar-Simpson (La Zona) abans d’aclarir que intentaran que tot quedi “tan bonic com sigui possible”. El director del film admet que després de dubtar entre situar la seqüela a Bilbao o a Catalunya s’han decantat per la segona opció. “L’actualitat també manava i el tema no podia estar més de moda. Hem triat Girona perquè és on hi ha un nucli catalanista més important, és el centre de la identitat catalana”, remarca Emilio Martínez-Lázaro.

A la roda de premsa, Dani Rovira esquiva una pregunta sobre la seva experiència al rodatge amb la colla castellera Minyons de Santa Cristina d’Aro dient que ha fet d’enxaneta. Quan li pregunten com s’ho farà el seu personatge per reconquerir l’Amaia (Clara Lago, la seva parella a la vida real) respon: “És molt espanyol, això de reconquerir”. Algú qüestiona que els catalans tinguin sentit de l’humor. “Esclar que en tenim, podem parlar en clau de comèdia de les coses més dramàtiques”, diu Rosa Maria Sardà. “Som un poble que posa un senyor fent de ventre al costat de Jesús al pessebre, amb això ja està tot dit”, intervé Berto Romero. “¿I tu per què parles d’això? La catalana sóc jo!”, li etziba Sardà. “I jo també. Sóc de Cardona!”, salta Romero. “Ai, perdona, no en tenia ni idea”, admet ella.