Poesia al voltant d'un ametller amb pressa per florir
BarcelonaFins i tot un diumenge, el soroll del trànsit de la Ronda de Dalt s'enfila com una remor impertinent cap al cementiri de Sant Gervasi. Tanmateix, Enric Casasses esvaeix la nosa tan aviat com comença a recitar les glosses al poema L'ametller de Joan Maragall. Va ser l'inici d'un homenatge que va començar el 1924, quan al costat de tomba del poeta s'hi va plantar un ametller. Els versos de Casasses van transformar el símbol cristià del bon fruit en "un crit de llibertat" que branca a branca fa "manifestos de bondat", davant d'un parell de centenars de persones que van desafiar el vent i els núvols per seguir una nova edició de la Festa de l'Ametller Florit, un homenatge popular que se celebra el segon diumenge de febrer. L'acte va continuar amb la lectura de poemes de Maragall a càrrec de Maria Barbal i Laura Borràs, entre d'altres, amb el president Pasqual Maragall acompanyat per familiars i amics.
Com és habitual, l'homenatge va tenir més de celebració que de solemnitat, amb respecte per la paraula llegida i aplaudiments, però sobretot amb naturalitat, ben bé com si llegir poemes a l'aire lliure fos el pa de cada dia. I potser sí que ho hauria de ser.
Tancades les lectures, va arribar l'hora de les cantades uns metres més enllà de l'ametller. Les veus blanques, més nenes que nens, del Cor Infantil l'Arc, de l'Escola de Música Municipal Can Ponsic de Barcelona, van eclipsar definitivament la impertinència de la ronda de Dalt. Dirigits per Ester Bonal i Àngels Balagueró, els cantaires van enlairar peces com La ginesta i L'ametller, abans de compartir la cloenda amb tots els que es van veure amb prou facultats corals per cantar El cant de la senyera. Amb tot, l'ametller seguia comunicant la seva lliçó: la pressa per florir i per deixar l'hivern enrere.
