Poesia

Miquel Àngel Riera i Damià Huguet: dues veus poètiques antagòniques que pugen a escena

S'estrena a Sant Cugat l'espectacle 'Fam de paraula i terra' amb versos dels dos poetes mallorquins

3 min
Damià Huguet i Miquel Àngel Riera

BarcelonaDamià Huguet (1946 -1996) i Miquel Àngel Riera (1930-1996) són dues veus poètiques molt diferents però tenen algunes coses en comú. Van morir amb un dia de diferència fa un quart de segle i el lloc on van néixer marca molt la seva obra literària. L’amor i el desig, la mort i la vulnerabilitat, amaren molts dels seus versos, però quan escriuen ho fan des de llocs, estètiques, ideologies i mirades molt diferents. Huguet ho fa des de l'underground, Riera des de l'establishment. "El primer és més carnal, el segon més possessiu", diu el poeta, escriptor i traductor Pau Vadell, que ha impulsat molts dels actes d’homenatge als dos poetes des de la Fundació Mallorca Literària. Aquest divendres, l’espectacle Fam de paraula i terra els fa dialogar en el marc del 21è Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat del Vallès. Ho fa a través d’artistes també molt diferents: la cantautora de Felanitx Mar Grimalt, el músic Roger Pistola i l’actor Salvador Miralles. De moment, Fam de paraula i terra, a Catalunya, només es podrà veure a Sant Cugat, a La Unió Sala Clavé a les 19 h. 

"El procés de creació ha estat molt interessant, perquè són oposats però toquen els mateixos temes, i això dona molt de joc", diu Grimalt. L'espectador no tindrà clar quins són els versos de cadascun: "Volem despertar la curiositat, que qui vulgui cerqui i tingui necessitat de saber més", explica la cantautora. La transgressió dels versos d'Huguet s'acompanya també de transgressió escènica i musical: les seves paraules es converteixen en un trap, les veus de músics i actor es trepitgen i la percussió irromp amb força. En el cas de Riera, tot és més mesurat, fins i tot les llums. "És com si els dos poetes anessin a fer un cafè i no s'entenguessin, perquè parlen llengües diferents", resumeix Grimalt. A l'hora de triar els poemes i les narracions, s'han intentat trobar textos que parlessin d'ells mateixos, de l'amor, de la família i de la terra: "Et diuen el mateix, des del sexe [Huguet] i des del cap [Riera], però a vegades hi ha un gir i Riera es deixa anar pels instints o Huguet esdevé més mental, sobretot quan parla de cinema", diu Miralles, que destaca també com els dos poetes dibuixen la seva terra: "Les olors, la claror.., ho transmeten de manera visceral".

El retorn a les llibreries

Huguet va ser un artista total i autodidacte: poeta, editor, periodista, fotògraf, pintor, activista, cinèfil i empresari. Té més d'una dotzena de llibres de poemes però en el seu moment va tenir molts problemes perquè el publiquessin i va crear la seva pròpia editorial per autoeditar-se, Guaret, on van publicar també, entre d'altres, el seu admirat Blai Bonet, Josep Albertí, Joan Palou i Damià Pons. Aquest juny AdiA Edicions, l'editorial que dirigeix Vadell, va publicar La pell quan plou. Antologia poètica 1972-1996, un recull de la poesia d'Huguet. El poeta, una ànima curiosa, va tenir una activitat febril, sovint poc reconeguda, i en la seva poesia evoca l'amor, el desig, la seva terra, Campos, i una de les seves grans passions, el cinema.

Riera també ha tornat a les llibreries aquest any amb la reedició d'Illa Flaubert (Edicions de 1984), una obra narrativa que va ser molt guardonada quan va ser publicada per primera vegada el 1990. Fer visibles els dos autors a les llibreries, segons Vadell, és força important. "Els autors d'aquesta època tenen un problema que no és només illenc, sinó general: si no els fan visibles les editorials i no es troben, desapareixen", lamenta. Riera té una carrera molt diferent de la d'Huguet. "Era de família benestant, va estudiar dret i va ser comptable, tenia negocis immobiliaris, i com que té una obra en prosa va tenir les portes més obertes i va ser més conegut", diu Vadell. Considerava que la literatura era fruit d'una feina intensa i rigorosa.

stats