Premis literaris
Cultura 06/06/2023

L'amistat entre Antoni Gaudí i l'egiptòleg Eduard Toda guanya el premi Néstor Luján

Sònia Casas entrellaça les vides de tots dos amb una recerca arqueològica al lloc que va inspirar Gaudí

2 min
L'escriptora Sònia Casas

BarcelonaLa periodista Sònia Casas (Barcelona, 1977) va publicar fa set anys a la revista Sàpiens un reportatge que revelava que una arqueòloga, un professor d’enginyeria de la UPC i veïns de Riudecanyes havien trobat el lloc que va inspirar l'arquitectura de Gaudí: el coll de la Desenrocada, situat entre els municipis de l’Argentera i Vilanova d’Escornalbou, al Baix Camp. Encara avui un equip d’arqueòlegs treballen en els gravats neolítics, a Coll Rodó, que hi ha en aquest paratge i que assenyalen els equinoccis de la tardor i de la primavera. Aquest descobriment va fascinar tant Casas que va decidir començar a novel·lar-lo. Set anys després, Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí s'ha endut el premi Néstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros. El llibre arriba a les llibreries de la mà d'Edicions 62 aquest dimecres, 7 de juny.

Sònia Casas combina realitat i ficció per explicar l’amistat entre Gaudí i Eduard Toda, el primer egiptòleg de l’Estat. Els imagina d’adolescents descobrint els misteriosos gravats a la roca, i va seguint el fil de la seva amistat fins a la seva mort. “Toda i Gaudí van ser amics, van estudiar junts als Escolapis de Reus i van intercanviar-se cartes fins a principis del segle XX. Quan tenien 15 anys van fer un projecte per reconstruir Poblet”, explica Casas. “Sempre he tingut un vincle especial amb Gaudí, des que quan era petita anava amb bicicleta al Parc Güell, i Toda té una vida novel·lesca que ha estat molt poc explotada. Són dues persones molt diferents i molt singulars, amb vides fascinants, i combinar-les amb una investigació arqueològica real em semblava molt potent”, afegeix. La periodista i escriptora deixa volar la imaginació per omplir alguns buits i per relatar una història que passa en ple segle XXI i que s’entrellaça amb la de l’amistat entre l'arquitecte i l’arqueòleg: la investigació d’un matrimoni format per una arqueòloga i un geòleg que investiguen el misteriós gravat neolític.

Casas confessa que escriure sobre Gaudí li produïa un cert vertigen, però que s’ha documentat molt i que ha visitat tots els llocs que apareixen a la novel·la, fins i tot els que estan tancats al públic. “He volgut parlar no només del Gaudí espiritual, sinó de com era abans, del Gaudí més dandi”, detalla. Així, descriu l’enamorament de Gaudí d'una noia del Rosselló durant un estiu a Riudoms, la seva passió per Pepeta Moreu, el viatge de Verdaguer, Toda i Gaudí a Banyuls de la Marenda i l’espectacle amb torxes que l'arquitecte va organitzar a Poblet. Sense obviar altres parts més conegudes, com la mala relació amb els propietaris de la Pedrera o el moment en què va ser detingut per la policia. 

“He gaudit molt deixant volar la imaginació. Quan fas divulgació història no tens marge per fer-ho”, destaca Casas. Actualment la periodista, que també va treballar com a corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Amèrica Llatina i de la CNN al Brasil, dirigeix Habilis, una plataforma de continguts de l’Abacus. Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí és el seu primer llibre. 

stats