Cultura 15/11/2015

Prendre’s la fi del món amb filosofia

El festival Barcelona Pensa programa un cicle de cinema apocalíptic a la Filmoteca com a punt de partida per a la reflexió i el qüestionament

Xavi Serra
4 min
A Melancolia, de Lars von Trier, Kirsten Dunst s’enfronta a una doble apocalipsi: la depressió i la fi del món.

BarcelonaSlavoj Zizek deia que, per estar tranquils, cal pensar en termes apocalíptics. “Apocalipsi vol dir revelació, no catàstrofe ”, recordava el filòsof a Living in the end times. Probablement s’hauria trobat còmode en el cicle Pensar la fi: cinema apocalíptic i filosofia, que organitza el festival Barcelona Pensa a partir de dimarts a la Filmoteca de Catalunya. Arnau Horta, un dels comissaris, aprofundeix en la idea de Zizek: “L’apocalipsi ens demostra que no som res. I això, filosòficament, pot ser tranquil·litzador perquè cancel·la la complexitat de la vida que ens amoïna com a individus”.

Però més enllà dels seus beneficis metafísics, què té el cinema apocalíptic que resulta tan estimulant per a la filosofia? Roger Mas, l’altre comissari del cicle, en té una resposta. “És un tipus de cinema que toca molt de prop la filosofia. L’apocalipsi és l’espai de destrucció per excel·lència, i aquest és també l’àmbit de la filosofia, que no fa res més que buscar sistemàticament la destrucció d’aquelles coses que donem per suposades. La filosofia i el cinema apocalíptic treballen en un mateix espai de ruptura i esquerda en què es posa tot en qüestió”. En resum: mentre que la filosofia intenta entendre l’individu, la societat i el món; el cinema apocalíptic destrueix aquestes tres coses.

El cicle, que consta de vuit pel·lícules repartides en set sessions -una de les quals doble-, no està adreçat a filòsofs ni acadèmics, sinó a cinèfils i al públic en general. “Hem volgut tocar totes les tecles del cinema apocalíptic -diu Horta-, des dels zombis fins a l’art i assaig”. És a dir, des de La nit dels morts vivents, de Romero, fins al Sacrifici, de Tarkovski, passant pel Doctor Strangelove, de Kubrick. Cada sessió comptarà amb un expert encarregat de presentar el títol i debatre amb el públic després de la projecció. I com totes les activitats del Barcelona Pensa, l’objectiu és acostar la filosofia al poble. “Volem fer sortir la filosofia de la reclusió gairebé seminarista de les aules i portar-la al lloc que li pertoca: el debat públic”, assegura Mas. I ho resumeix també amb aquesta idea: “Pot estar bé acostar la filosofia als fans del cinema de zombis, i les pel·lícules de zombis als fans de la filosofia”.

Horta també reivindica la capacitat del cinema apocalíptic per ocupar un espai tradicional de la filosofia. “L’apocalipsi és impensable per antonomàsia i això és el que fa la filosofia, pensar el que és impensable”, apunta el comissari. L’exemple que posa Horta és el del final absolut o arxifinal, és a dir, el de les pel·lícules que acaben amb la destrucció del món. El concepte serà desenvolupat en la ponència inaugural del cicle, que oferirà dimarts el filòsof francès Peter Szendy, autor d’un llibre que analitza el cinema apocalíptic des d’una visió filosòfica.

Un altre expert en la matèria és el danès Isak Winkel Holm. “El vaig descobrir posant a Google zombis i filosofia ”, confessa Mas, que treballa en una tesi filosòfica al voltant d’un altre film del cicle, Melancolia. “Winkel Holm va escriure un article sobre el film Sóc llegenda per explicar com definim el que és humà i el que no, i com, a partir d’aquesta definició, tractem de manera diferent uns i altres. I com en el cas dels immigrants fem servir les definicions legals del que és un ésser humà per justificar moralment tractes discriminatoris”.

Zombis filòsofs

El filòsof danès no assistirà al cicle, però sí que ho farà un altre pensador molt interessat en la cultura popular: Jorge Fernández González, que va ser finalista del premi Anagrama d’assaig amb Filosofia zombi. “La postmodernitat ja ens va parlar de la fi dels grans relats, la religió, la veritat, l’ésser... Però el cinema zombi s’atreveix a plantejar-nos fins a les últimes conseqüències aquest nou escenari. ¿I si abandonéssim l’especulació filosòfica, amb el seu vulgar discurs catastrofista, i descobríssim que la catàstrofe realment ha succeït? ¿Com podríem reconstruir la societat, mantenir el vincle ètic i persistir en els nostres relats i conviccions quotidianes sobre què és l’home i la importància de l’altre?”, es pregunta Fernández González. Barcelona Pensa l’ha convidat a la doble sessió zombi per excel·lència: el clàssic El despertar dels zombis, de George Romero, i el seu remake del 2004, Dawn of the dead. “La missió del cinema apocalíptic és recordar a la filosofia que ha d’abandonar la comoditat d’un pensament dòcil i resignat davant l’estat de les coses”, afirma el filòsof.

Els comissaris del cicle coincideixen amb Fernández González. “La pel·lícula de zombis materialitza en pantalla la destrucció de totes les coses que donàvem per garantides, fins i tot les més íntimes -apunta Mas-. I aquest és l’exercici de la filosofia”. Per a Horta, el zombi representa “la caiguda del subjecte”, perquè a partir de l’apocalipsi zombi “ja no hi ha subjectes, només cossos”. I remata: “el zombi és l’antifilòsof”. Mas destaca també la capacitat del gènere per crear discurs polític. “Les pel·lícules de zombis són un àmbit privilegiat per a la crítica social -assenyala-. Si a la gent li agrada tant The walking dead és per la crítica que planteja. I també perquè si el que ens fascina del cinema apocalíptic és veure com s’acaba el món, l’apocalipsi zombi ens permet veure com s’ensorra la societat”.

El que és indubtable és que el gènere apocalíptic viu avui dia un auge que es pot explicar només mirant les xifres de l’atur. “La resposta més senzilla és que vivim temps apocalíptics, però això valdria per a tota la història de la humanitat -esgrimeix Mas-. Ara bé, és ben clar que les èpoques de crisi afavoreixen les ficcions que ho posen tot potes enlaire, ja sigui a través de la destrucció absoluta o del naixement d’una nova civilització. I enmig d’una crisi com la nostra, veure un individu enfrontant-se a la fi del món genera empatia a l’espectador”.

stats