Un 'Quixot' molt literari però sense el ritme adequat

Ballet Nacional Sodre

Festival de Peralada, 26 de juliol

El Ballet Nacional Sodre (Uruguai), amb direcció artística d’Igor Yebra, va presentar divendres al Festival de Peralada una nova versió del ballet 'Don Quixot' amb coreografia de Blanca Li. L’escenari no li podia escaure millor, ja que la Biblioteca del Castell de Peralada destaca per la seva important col·lecció Cervantina, amb més de mil edicions diferents d''El Quixot'.

'El Quijote del Plata', de llenguatge neoclàssic i sabatilles de punta, estableix un paral·lelisme entre un bibliòfil uruguaià, Arturo E. Xalambrí, responsable que a Montevideo es conservi una de les col·leccions més grans sobre Miguel de Cervantes, i el personatge creat per l’escriptor castellà. Així, amb Xalambrí malalt a la seva biblioteca i la seva filla llegint-li escenes d''El Quixot', es materialitzen una rere l’altra les escenes més famoses del relat per acabar amb les morts superposades del cavaller real i l’imaginari. I, tot i que el punt de partida del dramaturg Santiago Sanguinetti és bo, apostant per l’humor i la lectura fàcil, l’espectacle no acaba de trobar el ritme adequat.

Per la seva banda, Blanca Li pren l’estructura del ballet clàssic de Petipa i Minkus i el modernitza estèticament, però a nivell coreogràfic es queda curta, amb grans salts i voltes dels homes i uns passos a dos i a tres de clara inspiració MacMillaniana que no acaben de casar amb la música d’inspiració espanyola escrita per Debussy, Ravel i Glazunov, entre d’altres. L’escena de la crema de llibres i la dels molins són anodines, però sí que sorprèn com resol la de la cova de Montesinos, amb una processó de donzelles vestides de dol com sílfides capitanejades per una Myrtha d’estètica Christian Dior; o les noces de Camacho i Quiteria i la baralla amb Basilio, que acaben amb una gran festa en què l’escola bolera es barreja amb el clàssic per derivar en un caos coreogràfic buscat i ben trobat en el qual cadascú va per lliure amb acrobàcies, piruetes rapidíssimes, grans salts mortals i altres virtuosismes molt ben executats pels ballarins i que van arrencar els aplaudiments del públic.