Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La reinvenció gòtica de Toni Hill

L’escriptor publica ‘Els àngels de gel’, situada a la Catalunya de principis del segle XX

Quan l’any 2011 Toni Hill va debutar amb L’estiu de les joguines mortes (DeBolsillo) -del qual es van vendre més de 100.000 exemplars-, no era la primera vegada que es reinventava. Durant anys s’havia dedicat a la traducció literària i, abans d’això, encara havia sigut professor d’institut durant vuit anys i havia treballat al departament de màrqueting de la Seat. Ara Els àngels de gel (Rosa dels Vents), a més de ser una història molt ben portada, suposa una nova reinvenció en la seva trajectòria, que arriba coincidint amb els 50 anys de l’autor.

“Aquest llibre implicava un canvi d’escenari, d’època i, sobretot, de registre -comenta-. El repte era escriure el diari d’una senyora durant les primeres dues dècades del segle XX. Si jo hagués de definir Els àngels de gel,diria que és una novel·la gotico-noir feminista”. El personatge principal de la novel·la és el psiquiatre Frederic Mayol, de 27 anys, que va triomfar a Viena a partir de la publicació de la Interpretació dels somnis de Freud i que el 1916 s’instal·la en un sanatori entre Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta. “Per escriure el llibre vaig llogar un apartament a Sant Pol de Mar -recorda-. Volia un lloc on després de treballar pogués anar a la platja però que també estigués connectat amb la muntanya”. Sant Pol és un petit poble del Maresme: històricament hi han estat tan importants els pescadors com la pagesia. “Era un lloc ple de vinyes. Tot i que no hi ha cap sanatori documentat, era el lloc ideal per construir-ne un. El meu personatge s’instal·la al Sant Pol de fa un segle. És un dels metges que treballa al sanatori. Vaig escollir que fos psiquiatre perquè és un moment en què la psicoanàlisi té una gran importància, a partir de la influència de Freud. Les visites al terapeuta comencen amb ell”, diu Hill.

Morts i sobrenaturalitat

En Frederic manté correspondència amb l’Anna, filla del doctor vienès. La família Freud pateix perquè té fills al front. El drama de “les seqüeles que la guerra té en la població civil”, un dels temes que Hill explora a la novel·la, es combina amb el misteri que s’amaga al sanatori, que uns anys enrere havia sigut un internat per a senyoretes de família benestant. Entre elles, hi havia la Blanca, l’Angélica, la Maria Mercè, la Concepción i la Griselda, l’alumna número 13, la que “desquadrava les parelles”. Els àngels de gel comença amb la mort d’una noia, la Clarissa, i més endavant les amigues visitaran el cementiri on està enterrada.

“El llibre té un punt sobrenatural, i prometo que els lectors hi trobaran alguna aparició -diu-. Hi ha elements que en literatura apareixen i desapareixen, que són inconstants. Els vampirs en serien un exemple. El cas dels fantasmes és diferent. Poc o molt van tornant. Els fantasmes no moren perquè expressen una culpa. Aquesta és la meva teoria”. Per això entre els referents hi ha Un altre pas de rosca, de Henry James, i Jane Eyre, de Charlotte Brönte. “Malgrat l’amor que sent pel senyor Edward Rochester, la institutriu Jane rebutja de contreure-hi matrimoni en assabentar-se que està casat amb una boja que viu tancada a les golfes”, es pot llegir a Els àngels de gel. Una de les línies argumentals més interessants té a veure amb els germans Raventós, la Blanca i el Gerard. “La burgesia catalana no era tan il·lustrada com la vienesa ni tan rica com l’anglesa. Aquest contrast és present a la novel·la -diu-. La relació de la Blanca i el Gerard està marcada per l’homosexualitat reprimida del noi”.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT