BarcelonaL’escriptor argentí Patricio Pron va dedicar la seva tesi a l’escriptor, dibuixant i dramaturg Copi (Raúl Damonte Botana, Buenos Aires, 1939 - París, 1987), però va acceptar a contracor la proposta de La Virreina de debutar com a comissari amb una mostra sobre l’artista. El procés de treball de Copi. L’hora dels monstres va superar les seves expectatives: “L’experiència ha sigut tan extraordinària que a partir d’ara només em queden el declivi i el fons de l’abisme”, bromeja Pron.
Per a alguns, com recorda l’escriptor i comissari, la vida de Copi va ser una “selva de rumors” i el seu objectiu és bastir “un relat fidedigne” de com va viure, fins i tot dels seus últims dies, fins ara poc documentats. Al llarg de la mostra -la primera sobre l’autor des de l’any 1987- el públic trobarà alguns dels personatges més coneguts de Copi, com Kang, creat per a Libération ; La dona asseguda de les pàgines de Le Nouvel Observateur i el transvestit Liberett, que va durar poc temps a les pàgines de Libération perquè era massa radical. També, els enregistraments audiovisuals d’actuacions seves que es conserven i diverses fotografies que Jorge Amat li va fer quan va actuar al Saló Diana de Barcelona l’any 1978. “L’exposició suposa el retorn de Copi a Barcelona”, subratlla el comissari, que ha pogut treballar amb els fons que el germà petit de Copi, Federico Botana, va dipositar a la Ciutat Internacional del Còmic i de la Imatge d’Angulema.
Patricio Pron recorda, com una mostra del tarannà explosiu de Copi, que va dir d’ell que era el més “avantguardista” perquè havia contret la sida quan la síndrome encara era un tabú. I gairebé 30 anys després de la seva mort la seva obra no ha perdut vigència: “Si bé es va beneficiar de l’ambient contestatari i d’adquisició de llibertats que va caracteritzar la societat francesa dels anys 60 i 70, va produir una obra enormement contemporània, amb temes com el qüestionament dels gèneres, la posada en qüestió de la família com a unitat mínima de la societat i els motius del crim passional i la violència”, subratlla Pron. A més d’aquests temes, és vigent perquè es va avançar en els debats sobre els límits entre els animals i l’home. “Constitueix una de les parts que criden més l’atenció dins el seu qüestionament radical de les convencions: no hi ha diferències entre els humans i els animals, un tema que als 70 podia semblar molt poc convencional”, explica el comissari.
Pron considera que els treballs gràfics de Copi també són rellevants perquè són un laboratori per a les seves narracions i el seu teatre. Un altre dels aspectes que en destaca és el joc amb les aparences: “Els seus personatges sovint es caracteritzen per tenir una relació complexa amb la imatge. Per exemple, sovint són transvestits. Copi planteja la identitat no com un joc d’oposicions sinó com un joc de continuïtats: un objecte pot parlar i interrogar un ésser humà, i aquest ésser humà pot mantenir relacions amb animals”, conclou el comissari de L’hora dels monstres.
