MEMÒRIA HISTÒRICA

Els residus del franquisme

Els vestigis de la dictadura estan en els símbols i noms dels carrers però també en el relat del passat

Franco va guanyar la Guerra Civil i tenia clar que també volia sortir victoriós de la batalla de la memòria. Va impregnar tot el territori de símbols glossant la seva figura: va canviar el nom dels carrers, va col·locar monuments, va fer estàtues eqüestres, va organitzar grans desfilades i misses públiques... No era innocu: tot plegat servia per transmetre intencionadament els ideals del règim. L’objectiu era fer arrelar entre tota la ciutadania l’admiració, la fidelitat i l’adhesió a la causa. A Tortosa es decidirà el proper 28 de maig si es retira el monument de l’Ebre però hi ha molts altres símbols d’exaltació del franquisme arreu del territori. El Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic elaborat el 2010 -el Síndic de Greuges ha sol·licitat que sigui actualitzat- n’identifica 3.647.

No només hi ha tombes, làpides, grafits, relleus, vitralls, monuments o plaques d’habitatge: els vestigis franquistes continuen escolant-se en el relat del passat. “ El 2008 el Parlament Europeu va aprovar commemorar el dia de les víctimes del nazisme i l’estalinisme. Un any abans no hi va haver acord per condemnar el cop d’estat de Franco del 1936”, explica el professor d’història del dret Alfons Aragoneses. En aquell moment Jaime Mayor Oreja va alertar dels “perills” d’obrir velles ferides: “ No hem de canviar la nostra actitud, molts espanyols consideren que és un error intentar impulsar una segona transició”, va dir.

Aragoneses assenyala que la Lomce introdueix l’Holocaust al currículum i, en canvi, no ho fa amb la deportació de republicans als camps nazis: “ Hi ha un intent de polir el passat, de compartir la memòria global de l’Holocaust però amagant que el paper d’Espanya durant aquell període va ser, com a mínim, ambivalent”. Continuen havent-hi molts nostàlgics: fins fa un parell d’anys, Senén Pousa, alcalde del PP del municipi gallec de Beade, tenia un altar dedicat a Franco al despatx i al seu mòbil sonava el Cara al sol.

La resistència

Denúncia contra els municipis amb topònim franquista

Les víctimes no estan contentes amb la llei de memòria històrica perquè, entre altres coses, no anul·la els judicis sumaríssims franquistes, no facilita gens l’exhumació de fosses i no permet portar a judici els crims franquistes. A més, retirar símbols franquistes, tal com dicta la llei, genera polèmica. El 2015, la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va amenaçar amb demandar els alcaldes i regidors que aprovessin la retirada de “monuments, vidrieres i escuts per danys al patrimoni històric i artístic del poble espanyol”. Al febrer l’advocat Eduardo Ranz va documentar onze municipis que tenen un topònim franquista.

Després de la petició de l’advocat es va decidir que tres d’aquests topònims canviessin de nom: Bembézar del Caudillo va passar a ser Bembézar, Queipo de Llano és Los Cinco de la Riuela i Águeda del Caudillo ha perdut el cognom. L’advocat va interposar una demanda contra els vuit restants que es resisteixen a canviar de nom: Alberche del Caudillo, Guadiana del Caudillo, Vilafranco del Guadalhorce, Llanos del Caudillo i Alcocero de Mola, entre d’altres. Tots aquests municipis els va crear Franco perseguint una utopia: en ple segle XX volia que Espanya tornés a l’Edat Mitjana. “ Nuestro fin es dar tierra a los campesinos, crear un hombre fascista antiurbano y antiobrero, apegado a la tierra, temeroso de Dios y devoto al régimen ”, escrivien els responsables de l’Instituto Nacional de Colonización.

L’oblit dels derrotats

A Vilalba dels Arcs només es recorden els morts franquistes

“A Vilalba dels Arcs (Terra Alta) hi va haver una matança després de la Guerra Civil, quan els que havien lluitat amb el bàndol republicà van tornar a casa. Va ser esgarrifós. Els franquistes van matar 14 persones de manera brutal: a cops de pedra, a garrotades, i a un li van treure els ulls. El 1943 va haver d’intervenir el Tribunal Militar Especial per acabar amb les venjances”, explica Josep Maria Cervelló, catedràtic d’història de la Universitat Rovira i Virgili.

La guerra va ser especialment cruenta en aquest municipi. El 22 de juliol del 1936, cinc dies després de l’alçament dels militars insurrectes, els antifeixistes havien matat 16 persones. Al centre del poble hi ha un monòlit de grans dimensions de planta quadrangular amb la representació d’una creu, dedicat només als morts del bàndol franquista. Sota la creu hi ha un escut, i a sota d’aquest una inscripció amb el text Caídos por Dios y por España ¡Presentes! Reiteradament s’ha recomanat, sense èxit, la retirada del monument. Després de l’alerta del Síndic de Greuges a l’abril, l’alcaldessa del municipi, Maria Teresa Mariné, va anunciar que, com a Tortosa, hi hauria una consulta per decidir si es retirava el monument. La inscripció del monument Caídos por Dios y por España ¡Presentes! es taparà sense debat.

Un altre monument que el Síndic de Greuges investiga és el Santet de Sant Carles de la Ràpita. Va ser construït el 1965 per commemorar els 25 anys de la victòria de Franco, però no conserva cap símbol de l’enaltiment del franquisme i no forma part del Cens de Simbologia Franquista.

El jou i les fletxes

El Memorial Democràtic vol retirar les plaques d’habitatge

Un dels nostres objectius immediats és impulsar un acord amb els ajuntaments per tal d’eliminar les antigues plaques d’habitatge social amb el jou i les fletxes, que representen més del 90 per cent de la simbologia franquista que queda a Catalunya”, assegura el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.

Hi ha molts altres símbols. A Palafrugell (Baix Empordà), hi ha un monòlit franquista. A Bot i Caseres (Terra Alta) algunes cases conserven les cares de Franco a la façana. Al febrer, finalment, Calafell (Baix Penedès) va aprovar canviar el nom del carrer dels Caiguts i dels Màrtirs i recuperar el que tenia abans de la dictadura: Viola.

Més continguts de