Cultura 28/07/2021

Amb Rodrigo Cuevas fins a la fi del món

El músic asturià va presentar l'espectacle 'Trópico de Covadonga' al Teatre Grec amb les entrades exhaurides

2 min
Rodrigo Cuevas al Teatre Grec

Rodrigo Cuevas

Teatre Grec. Dimarts 27 de juliol

“Benvinguts a la nit més important de les vostres vides”, va dir Rodrigo Cuevas dimarts al començament del seu concert al Teatre Grec, on es van exhaurir les entrades. Per al públic potser no va ser una nit tan important, però per al cantant asturià segur sí. “Amb tot el que jo he fracassat en aquesta ciutat, amb tot el que jo he hagut de córrer davant la policia perquè em volien prendre l'acordió... I ara mira'm, tocant al Grec!”, va exclamar. Cuevas va arribar a Barcelona el 2005 per estudiar piano a l'Esmuc, però on més va aprendre va ser als tallers i cabarets de la casa okupa La Makabra i tocant la tuba i l'acordió pels carrers i les places de la ciutat. Inquietuds escèniques, preocupacions socials i passió per les músiques d'arrel cristal·litzen en un espectacle orgàsmic i clamorós: Trópico de Covadonga és la consagració d'un artista total, amb talent, gràcia, discurs i una connexió indiscutible amb un públic que ja el va poder aclamar en els dos recitals de fa uns mesos al Palau de la Música .

Cuevas va aparèixer en escena com una Norma Desmond folklòrica, passejant-se entre el públic a ritme de la lúgubre Namás s'acaba lo que nun se cunta i rematant el viacrucis amb Muerte en Motilleja. Els ànims es van encendre amb Arboleda bien plantada i sobretot amb El día que nací yo, sempre amb una lectura moderna de la tradició que apuntalen els arranjaments electrònics, les percussions originals i, sobretot, l'actitud d'estrella pop absoluta d'un Cuevas entre Prince i Lola Flores que balla, canta i es fica el públic a la butxaca amb una naturalitat que desarma. “¿Heu vingut pensant que sortireu de subidón? –va dir amb un somriure provocador–. Doncs no, això era el Rodrigo Cuevas d'abans. El d'ara creu en la fi de la humanitat. Si aquesta vida no té poesia, almenys posem-li data de caducitat”.

Qui no sembla tenir límits és Cuevas, exuberant com a xòuman i divertidíssim com a comunicador. El seu poder com a intèrpret s'expressa tant en la facilitat amb què posa el públic a fer exercicis de sòl pelvià com en una tècnica vocal pletòrica de colors i matisos. Ronda de Robledo de Sanabria, una explosiva Xiringüelu –dues més com aquesta i adeu a les bones maneres pandèmiques– i l'emotiva reivindicació LGTBIQ de Rambalín, més pertinent que mai, van ser els moments àlgids d'un xou que confirma Rodrigo Cuevas com una estrella que va més enllà de repertoris, sons i discursos. Una estrella que ha nascut per ser mirada, escoltada i admirada.

stats