La Sala Atrium celebra cinc anys amb ‘A porta tancada’, de Sartre
BarcelonaLa Sala Atrium de Barcelona celebra el cinquè aniversari amb una nova posada en escena del primer espectacle que va presentar, Huis clos (A porta tancada), de Jean-Paul Sartre. Aquell muntatge el va dirigir Raimon Molins, que també dirigeix la sala, i es caracteritzava per la fredor metàl·lica de la il·luminació i l’escenografia. Ara, en el que s’estrena demà, Jordi Prat i Coll posa l’accent en els rastres de tensió sexual entre els personatges que hi ha en el text. La Inés (Patrícia Mendoza), el Garcin (Xavier Ripoll) i l’Estelle (Mireia Trias) són tres morts que es troben en un lloc infernal, amb una decoració que recorda la d’una sala d’estar burgesa. El que sí que és terrorífic és que s’hi hauran d’estar tota l’eternitat.
“Trobo que és una obra molt sexual, i he volgut tirar per aquí”, afirma Prat i Coll, que resumeix l’obra amb una afirmació contundent: “És un viatge a l’infern”. Els protagonistes d’A porta tancada són tres malvats. El Garcin va ser afusellat durant la guerra. Dirigia un diari pacifista i es pensa que és un heroi. Però maltractava la dona i pronuncia una frase que ha fet fortuna per resumir l’existencialisme: “L’infern són els altres”. La Inés és una antiga treballadora de correus lesbiana que va trencar la relació de la seva millor amiga. “No pot subsistir sense el patiment dels altres”, diu Prat i Coll. L’Estelle era l’amant d’un vell home ric i va matar un nen. “L’obra mostra com som de malvats els humans quan ens deixen sols. Quan comença els actors estan hieràtics i comptem molt amb el text, i a mesura que avança es van desbocant fins a arribar a un primitivisme que recorda Les senyoretes d’Avinyó de Picasso”, explica el director.
La sufocant il·luminació vermella
A més del to de la seva proposta, subratllat per una sufocant il·luminació vermella, Prat i Coll ha introduït una altra novetat respecte de l’ A porta tancada del 2011: ha intercanviat els papers a Patrícia Mendoza i Mireia Trias. També ha optat per mantenir l’ambientació als anys 40, quan es va estrenar l’obra, i la traducció que en va fer Manuel de Pedrolo a finals dels 60. Per donar coherència a aquesta diferència temporal respecte de l’actualitat i la càrrega afegida de ficció que comporta, ha envoltat l’escena amb una línia roja, fent un homenatge al fil vermell que el director polonès Krystian Lupa posa entre l’escenari i la platea per advertir el públic de l’alt voltatge del que veuran.
A A porta tancada hi ha un quart personatge: el criat que interpreta l’actriu i cantant Kathy Sey, una tria que està relacionada amb el segell personal que Prat i Coll ha volgut donar al final de la peça i que ahir no va voler revelar. Kathy Sey és negra, i el director ha volgut jugar amb l’element de la negritud. No és casual que una de les cançons que interpreta a l’obra sigui Strange fruit, la gran peça antiracista que va popularitzar Billie Holiday.
