La Sala Parés obrirà una galeria a Xangai

XangaiLa galeria barcelonina Sala Parés, la més antiga d'Espanya des de la seva creació el 1877, planeja obrir un espai expositiu propi per primera vegada fora de la seva ciutat, a Xangai, per arribar al mercat xinès. Així ho ha explicat el director d'aquesta històrica galeria d'art figuratiu, la més antiga d'Europa, Ferran Josa. El galerista acaba de participar en la Fira d'Art de Xangai (SAF 2013), després de diversos intents d'incursió en aquest mercat a les fires a Pequín, Nanning (sud) i Shenzhen (sud-est) durant l'últim any.

La galeria, que com a carta de presentació al país només cal recordar que va ser on Picasso va llançar el 1901 la seva primera exposició en públic i per la qual van passar després sovint grans artistes espanyols com Dalí i Miró, va decidir fa poc més d'un any que havia de ser present a la Xina.

"Volíem obrir un projecte a l'Àsia i ens vam decidir pel mercat xinès, encara que sabem que és molt complicat, però a la llarga creiem que és on hem de ser", ha explicat Josa, que ja compta amb un soci local a Xangai, on té la intenció d'obrir-hi un espai el 2014, i més endavant, un altre a Pequín.

A la nova galeria espera poder-hi penjar l'obra dels autors que li han estat funcionant més bé a les fires xineses: Miquel Vilà, Gabino Rey, Gloria Muñoz, Antoni Mas i els germans Morscardó i Raimond Sunyer."En principi, la meva idea és exportar una sèrie de pintors que han funcionat bé en aquest mercat, però també exposar algun artista xinès", ha revelat.

Fins i tot, més endavant, si el projecte agafa prou força, li agradaria "portar a Europa un artista [xinès] que estigui funcionant i que creguem que pot encaixar en el nostre model de cultura".

"El mercat xinès és molt complicat", opina Josa, "es mou per relacions personals i qualsevol mena d'acció que intentis fer requereix molt de temps, però és qüestió d'anar picant pedra". "A la Xina no existeix la compra compulsiva d'un client que arriba a la fira, s'enamora d'un quadre i se l'emporta", ha dit. "Hi ha un previ coneixement", ha afegit. "Aquí el problema que hi ha, o l'avantatge, segons com ho vulguem veure, és que per al comprador xinès, davant de l'europeu, el seu índex de motivació és un 80% inversió i un 20%. A Espanya passa a l'inrevés, estàs venent un 20% i un 80% per gust".

"Encara han d'entendre, perquè no hi estan acostumats, que l'art europeu que els portes sempre és original, no hi ha còpies en oli sobre llenç d'artistes contemporanis vius −com sí que passa amb l'art xinès−, i això aquí encara no ho tenen assimilat", ha explicat.