La salsa de peix que Neró no va tastar mai

GironaEls naufragis, sobretot si es van produir fa 2.000 anys, alimenten tot tipus d’especulacions, però els arqueòlegs estan convençuts que el vaixell romà descobert a l’octubre prop de les illes Formigues (Baix Empordà) data del segle I dC, transportava àmfores plenes de salsa de peix i és el més ben conservat de Catalunya. També consideren probable que la nau, que se situa a més de 40 metres de profunditat, procedís de la Bètica (l’actual Andalusia) i es dirigís cap a Roma per abastir les tavernes de la capital en plena Pax Romana, quan l’imperi vivia la seva màxima esplendor. Hipòtesis al marge, és obvi que cap de les àmfores trobades al vaixell -fins ara 37, però no descarten que n’hi pugui haver més d’un miler- va arribar al seu destí i que el garum que transportaven ha deixat de ser una salsa feta de vísceres fermentades de peix per transformar-se en “una mena de pasta”, va explicar ahir Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

Les propietats afrodisíaques del garum eren molt apreciades pels alts estrats socials romans. A part de Calígula, Neró i Trajà, al segle I dC l’Imperi va tenir fins a deu emperadors més, però és improbable que l’excavació del vaixell trobat a prop de les Formigues, que es durà a terme a partir de l’estiu vinent, determini qui manava a Roma en el moment del naufragi. En canvi, hi ha moltes més possibilitats que es pugui precisar l’itinerari del vaixell i les raons de l’enfonsament. “Sabrem quantes àmfores transportava i si duia alguna altra càrrega, i també pensem que trobarem fusta ben conservada”, va avançar Vivar.

El derelicte -les restes del vaixell naufragat- s’ha localitzat amb l’ajut del submarí elèctric Ictineu 3, que ha marcat un punt d’inflexió en permetre estudiar durant hores fondàries on els submarinistes no poden resistir més de 30 minuts. El submarinista Jaume Solé i el pescador Miquel Álvarez han ajudat a situar el punt on s’ubica el vaixell. Fins ara, en tot el Mediterrani només se n’han localitzat tres més de característiques similars, un a Alacant i els altres dos a l’estret de Bonifaci, entre Còrsega i Sardenya.

Tot i estar situat a més de 40 metres de profunditat, el derelicte pateix “un perill d’espoli real”, opina Vivar. “Encara que sembli un contrasentit, pensem que com més gent en conegui l’existència més fàcil serà de protegir: si algú hi veu alguna barca a prop i pensa que hi fa mal, ens en podrà alertar”.