L'escriptor Sebastià Alzamora s'incorpora com a membre numerari de l'IEC

La institució també suma el periodista Vicent Partal i els filòlegs Sandra Montserrat i Enric Ribes

La secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) compta, des d'aquest dijous, amb quatre nous membres numeraris. Es tracta de l'escriptor Sebastià Alzamora, el periodista Vicent Partal i els doctors en filologia catalana Sandra Montserrat i Enric Ribes. Així ho ha acordat l'IEC en el ple del mes de juny. 

Sebastià Alzamora és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. També és articulista de l'ARA i l'ARA Balears, en els quals escriu columnes d'opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Alzamora ha escrit més d'una quinzena de llibres, molts dels quals traduïts a altres llengües, com el castellà, l’italià, l’anglès, el francès o el danès. La primera obra publicada va ser el poemari  Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut altres premis, entre els quals el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996), en reconeixement de la seva tasca per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears; el premi Documenta (1998), per  L’extinció; el premi Sant Jordi de novel·la (2011), per  Crim de sang, i el premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (2019), per  La netedat.

Dos mallorquins universals a la recerca de la llibertat

Vicent Partal és llicenciat en magisteri per la Universitat de València i va exercir de mestre durant dos anys (1982-1984). El 1995 va fundar Vilaweb, el primer diari digital en català, i des d'aleshores n'és el director. En paral·lel, Partal ha escrit llibres com  Llibreta de Pequín (2009),  A un pam de la independència (2013) o  Nou homenatge a Catalunya (2015). És impulsor de la Fundació .cat, del patronat de la qual va formar part durant sis anys (2004-2010), i és membre de la Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2005-2014) i del Parlament Europeu de la Cultura (des del 2015), entre altres institucions.

Sandra Montserrat és llicenciada en filologia catalana per la Universitat d’Alacant (UA) i en lingüística general per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en filologia catalana a la UA, on és professora titular des del 2008. És especialista en lèxic, tant des del vessant teòric com de l’aplicat, i la seva recerca s’ha centrat en la semàntica lèxica, fonamentalment des d’una perspectiva diacrònica i en el marc de la lingüística cognitiva i per a l’estudi del canvi lèxic. Com a investigadora, ha participat en diversos projectes sobre semàntica diacrònica, lingüística de corpus, lexicografia, elaboració de diccionaris per a programes de traducció automàtica i didàctica de la llengua, entre d’altres.

Enric Ribes es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de València. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una intensa activitat docent; ha sigut professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Les seves publicacions se centren en l’estudi del lèxic i la toponímia. El treball més extens i documentat sobre lèxic que ha dut a terme és  Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991).

  • Etiquetes