Arts Escèniques
Cultura 07/02/2021

'Solstice', la dansa tel·lúrica de Blanca Li

Crítica de l'espectacle de dansa presentat per la coreògrafa al Gran Teatre del Liceu

Marta Porter
2 min
L'espectacle 'Solstice' de la coreògrafa Blanca Li.

BarcelonaImpactant Solstice, el primer espectacle que la coreògrafa Blanca Li presenta al Gran Teatre del Liceu. Solstice, estrenat aquest dissabte i amb funcions fins dimarts que ve, és un crit tel·lúric per reconciliar els humans amb la natura d'una força escènica que deixa el públic esbalaït. L'exigència física que Li reclama a la quinzena de ballarins que formen la seva nova companyia és absoluta. En més d'una hora i mitja no els deixa un moment de descans.

Solstice, estrenada el 2017 al Théâtre National de Chaillot, a París, és una coreografia grupal d'estil contemporani que beu de fonts diverses, com el flamenc, la dansa clàssica, el hip-hop i la dansa africana, mentre que la música de Tao Gutiérrez combina l'electrònica i la percussió en directe fent que els mateixos ballarins creïn ritmes amb el seu propi cos, tot unit a través de la impressionant veu de Bachin Sanogo, músic de Costa d'Ivori i virtuós del kamelé.

Solstice ens remet a la Consagració de la primavera de Pina Bausch, però en aquest cas el sacrificat per la col·lectivitat no és una noia per aconseguir bones collites sinó la mateixa naturalesa, que al capdavall es revenja sacrificant la humanitat. Amb un joc de videocreacions de Charles Carcopino i il·luminació de Caty Olive de gran impacte visual, Li ens suggereix volcans en erupció, huracans contra els quals no podem avançar, mars enfurismats que engoleixen nàufrags i la sorra com a element corpori. Cada escena comença amb una festa, com un ritual de vida: el foc, l'aigua, l'aire, la terra. Però la nostra mala relació amb la Terra fa que aquesta es giri sistemàticament contra nosaltres: el sol ens crema, el mar ens engoleix, l'aire queda contaminat i ens obliga a dur mascareta –que ara amb el covid pren un nou significat–, i la terra esdevé negra i infèrtil.

Sens dubte, Solstice és l'obra més compromesa de l'actual directora dels Teatros del Canal a Madrid, una coreògrafa nascuda a Granada, formada amb Martha Graham a Nova York i que ha desenvolupat la seva carrera a París i Berlín. En definitiva, una obra tel·lúrica i absorbent, fascinant, enlluernadora i hipnòtica que alhora esdevé un crit d'alarma per tornar a viure en harmonia amb la natura.

stats