Cultura 23/07/2019

Un ‘Quixot’ versionat per Blanca Li arriba al Festival de Peralada

La companyia del Sodre arriba amb una creació inspirada en un personatge real que col·leccionava Quixots

Valèria Gaillard
2 min
Una imatge del personatge principal de Xalambrí.

Era el desembre del 2015 quan el Ballet Nacional de Sodre/Uruguai deixava el públic del Gran Teatre del Liceu bocabadat amb una Coppélia divina. L’exballarí argentí Julio Bocca treia pit mostrant els resultats d’un treball intens al capdavant de la companyia, a la qual havia donat volada internacional. Ha plogut molt des d’aleshores i Bocca ha sigut reemplaçat pel també poderós Igor Yebra. Amb aquesta carta de presentació que fa augurar bones coses arriba divendres la companyia del Sodre al Festival de Peralada.

A l’Empordà no oferiran res de repertori, sinó una creació recent, estrenada l’any passat a Montevideo, i liderada per una de les coreògrafes més burxants i imaginatives del panorama actual: Blanca Li, el treball de la qual ja es va poder veure precisament a Peralada amb un sorprenent El jardín de las delicias d’inspiració bosquiana, l’estiu del 2011. Ara oferirà una versió innovadora del DQ amb un toc llatinoamericà: El Quijote del Plata. El pilar de la versió que es veurà a Peralada és un personatge real que va viure a Montevideo, un col·leccionista de Quixots que es va convertir ell mateix en una mena de Quixot: Arturo E. Xalambrí. “Hi havia molts paral·lelismes perquè el Quixot es va tornar boig de llegir tantes novel·les de cavalleries i Xalambrí per llegir tant El Quixot ”, explica Li. El capítol dels molins, les coves de Montesinos, el casament i l’idil·li amb Dulcinea es rescaten en aquesta flamant versió que potencia per damunt de tot l’humor. Coreogràficament, Li no ha volgut fer experiments amb uns ballarins de tall clàssic: “No tenia temps de treballar el contemporani i vaig pensar que era més intel·ligent aprofitar la seva gran qualitat tècnica per forjar una coreografia que, tanmateix, respon a la meva manera de veure la dansa”. I afegeix: “Al capdavall, quan vols transmetre una història, tant és si és amb hip-hop, clàssic o contemporani”. D’altra banda, que ningú s’esperi la partitura de Minkus en aquest Quixot. La música és una barreja de peces de diferents compositors -Telemann, Debussy, Ravel, Saint-Saëns, Rimski-Kórsakov, entre d’altres- que, segons Li, “tenen una unitat que dona sentit al ballet”. “És una barreja de músiques barroques i modernes que funciona molt bé, algunes de les quals folklòriques i que tenen Espanya com a font d’inspiració”, diu.

Yebra fa un any i mig que dirigeix el Sodre i reivindica la feina que s’està fent a Llatinoamèrica en màteria de dansa. “La nostra companyia està en creixement constant i volíem donar-hi un nou impuls amb aquesta col·laboració amb Blanca Li, per donar un toc contemporani al Ballet”. Respecte al seu Quixot, que interpreten 32 ballarins, diu: “Serà com anar a veure una pel·lícula d’hora i vint sense intervals, molt amena, que traça el recorregut de Xalambrí, ja gran, fins a la mort”.

stats