El Sónar torna als orígens del minimalisme

'Riley: In C'.

L'Auditori. 14 de juny

Una partitura amb un únic full amb cinquanta-tres breus cèl·lules musicals, que cada instrumentista ha d’interpretar de manera consecutiva, amb totes les repeticions que vulgui, creant d’aquesta manera múltiples superposicions i innumerables combinacions (no hi ha una instrumentació prefixada). Aquest és el punt de partida d''In C' [En do], l’obra de Terry Riley estrenada el 1964 i que és una de les pedres fundacionals del minimalisme. Des de la costa oest dels Estats Units, en plena ascensió dels moviments contraculturals i la psicodèlia, el compositor nord-americà va crear una peça d’una màxima simplicitat aparent i un poder de suggestió que no ha disminuït gens ni mica amb el pas dels anys. L’oient ha de perdre’s en aquest “laberint sonor”, en paraules de Riley, amb les úniques àncores d’una pulsació rítmica estable i una reivindicació de la tonalitat que trenca d’arrel amb les avantguardes europees coetànies sense que tanmateix suposi un retorn nostàlgic al passat.

El Sónar ha estat un festival molt conscient dels orígens històrics de la música electrònica, per tant és lògic que per a la inauguració de la 25a edició programi una peça que no deixa de ser la traducció a la música en viu dels 'loops' amb cintes amb què s’experimentava als anys 50 i 60. En una nova col·laboració entre el Sónar i les Sampler Sèries de l’Auditori, Brad Lubman s’ha posat al capdavant de l’OBC, tal com va fer fa dos anys amb 'Become ocean', de John Luther Adams, aquest cop no des del podi sinó des de la marimba. La nodrida formació, amb la corda situada al fons, no ha implicat pèrdua d’impuls, tot i que el resultat global afavoria un so més glamurós, menys visceral, amb arestes arrodonides i el perfil de moltes cèl·lules difuminat. Nogensmenys, una experiència hipnòtica.