Baró d'Evel busca en la poesia una raó per existir

Barcelona"Com fem que la gent segueixi anant al teatre quan el món està cremant?", es pregunta Camille Decourtye, una de les dues ànimes de Baró d'Evel. Aquesta sensació ha acompanyat el grup els darrers anys i ha penetrat en totes les escenes de Qui som?, el seu darrer espectacle, que aquest dijous arriba al Teatre Lliure de Montjuïc. L'obra neix de la pregunta que porta per títol —suscitada a partir de l'experiència amb el confinament—, però no espera donar respostes. Com tot el que crea aquesta companyia pluridisciplinària i inetiquetable (creadora d'espectacles captivadors com Falaise, Là i Bèsties), Qui som? és un vaixell per endinsar-se en el seu univers poètic i sortir-ne cadascú amb les seves pròpies conclusions i sensacions. "En els 47 anys de maduresa que tenim, hi ha la necessitat que la nostra feina serveixi d'alguna cosa", resumeix Blaï Mateu, l'altre membre fundador de Baró d'Evel. De Qui som? en faran deu úniques funcions a Barcelona, algunes de les quals ja tenen les entrades exhaurides.

L'espectacle es va estrenar al Festival d'Avinyó a principis de juliol del 2024 i després va poder veure's al festival Grec de Barcelona. Des d'aleshores, però, el muntatge s'ha anat transformant per adaptar-se a espais interiors i per ajustar-ne altres aspectes. Ho ha fet a mesura que la companyia el portava de gira per diversos teatres de països com França, Turquia, Suïssa i Sèrbia. Es tracta d'una producció de gran format, que mou 23 persones i un animal. "La creació va ser una catarsi, teníem una pressió molt forta perquè estrenàvem a Avinyó. No treballem a partir d'un text sinó a partir de la matèria. Estem tots dins la mateixa olla, nedant en un espai on no veus les fronteres. Això posa els creadors en llocs complexos", assenyala Mateu.

Una escenografia destructiva i evocadora

La ceràmica i l'argila tenen un protagonisme especial a escena, justament per crear a partir de la idea de la transformació constant. "La matèria ens ajuda a convocar el fet que som éssers canviants i que ningú se n'escapa", diu Decourtye, que afegeix que aquesta vegada han tingut la necessitat "de convocar el pitjor dels humans" i "mirar a la cara la pulsió de la mort". L'escenografia de l'obra, de fet, evoca un paisatge oníric i bell —que remet al mar, a la muntanya i a la infantesa— però alhora es pot interpretar com una referència al feixisme i a la destrucció. "Després de la pandèmia, resulta inevitable ser conscients que l'art i la poesia són l'única manera de connectar-nos junts cap a la raó d'existir", afirma la creadora. El procés creatiu de l'espectacle queda reflectit en un documental homònim dirigit per Salvador Sunyer Vidal i que s'estrenarà la primavera de l'any vinent.

Qui som? és la primera part d'una trilogia que seguirà amb Qui soc? i On som? La segona part serà un solo escènic, mentre que la tercera —prevista per al 2028— consistirà en una instal·lació sonora amb ceràmica cuita. En paral·lel, Decouyrte té entre mans la publicació del llibre Le dedans et le dehors, sobre la història de la companyia, que aviat portarà l'espectacle al Japó i a Taiwan.