Christoph Marthaler aïlla sis desconeguts en un refugi de muntanya

BarcelonaSis personatges coincideixen en un refugi de muntanya. Cada un parla un idioma diferent. El públic no sap qui són ni què fan en aquesta cabana, i potser tampoc ho sabrà quan s'acabi l'espectacle. El director suís Christoph Marthaler és el rei de l'ambigüitat escènica i a Le sommet ho posa en pràctica sense renunciar a l'humor i la nostàlgia que caracteritzen les seves creacions. El muntatge, que es podrà veure aquest divendres i dissabte al Canal de Salt, brinda l'oportunitat de veure l'obra d'"un dels grans directors de teatre de principis del segle XXI, amb un llenguatge propi i surrealista", diu el director del Temporada Alta, Narcís Puig. Marthaler té una llarga relació amb el festival gironí, on s'han pogut veure peces anteriors com Aucune idée (2021), King Size (2014) i Els viatges de Lina Bögli (2011).

Le Sommet és una coproducció entre França, Suïssa i Itàlia, i aprofita aquest component multinacional com a punt de partida per plantejar una trobada improbable i plena d'elements estranys. A l'escenari s'hi sentirà anglès, francès, italià i alemany i l'obra comptarà amb sobretítols en català. "Alguns personatges arriben més equipats que els altres, però ningú sembla que pugui controlar el que li passa. A mesura que avança el muntatge, fa la sensació que ningú sortirà d'aquell espai", explica un dels intèrprets, Graham F. Valentine. Com sol passar amb les obres de Marthaler, els personatges de Le Sommet s'han construït donant ales als actors durant els assajos, més que cenyint-se a un text. "Si el públic prova de seguir un personatge des del principi fins al final del muntatge, el sorprendrà veure com no segueix una evolució lineal i com fa coses inesperades", subratlla l'ajudant de direcció de l'espectacle, Giulia Rumasuglia. Mantenint-se en el misteri establert pel director, la companyia només concreta que els protagonistes viuran escenes "en una sauna i en una festa amb vestits de gala".

Entendre'ns els uns als altres

Marthaler juga amb el doble significat de Le Sommet (que en francès vol dir cim, però també cimera) per establir paral·lelismes entre el teló de fons muntanyenc i una hipotètica reunió amb aires polítics. "El text reflecteix les profunditats abismals del no-res, un territori en què els polítics se senten molt còmodes sempre que volen compartir les seves opinions", destaca Valentine, que afegeix que l'ús del llenguatge a l'escenari "segueix la tradició del Marthaler i es troba al límit de no tenir sentit", mentre que "la música s’utilitza de manera grotesca". En aquesta línia, l'espectacle "planteja la incògnita: «Què fa falta per entendre'ns els uns als altres? Silenci, música o paraules?»", diu Rumasuglia, que avança que els espectadors es trobaran "escenes d’elements d’absurd i situacions familiars o conegudes que es presenten d’una forma diferent, perquè més que fer preguntes l'obra eixampla el significat de situacions que ja coneixem".

En paral·lel a les funcions de Le Sommet, Temporada Alta també acollirà The Hague de la ucraïnesa Sasha Denisova, que imagina a l'escenari un judici a Vladímir Putin. El muntatge entrellaça elements reals de la realitat política i ideològica de la Federació Russa amb fragments de relats documentals de guerra i tragèdies familiars per lluitar contra la normalització del conflicte bèl·lic. L'espectacle es representa aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona.