La comèdia sobre dues parelles en guerra

BarcelonaEl Pep i la Marta es van fer amics del Miquel i la Mamen perquè les seves filles eren millors amigues a l'escola, però ha arribat un punt que ja no poden més: el Miquel i la Mamen fan i desfan plans sense consultar-los i, a vegades, són molt cars. L'últim, unes vacances exclusives a bord d'un veler. Com que no saben com treure-se'ls de sobre, en comptes de parlar civilitzadament, el Pep i la Marta prenen una decisió dràstica: diuen al Miquel i la Mamen que se separen. Aquest és el punt de partida d'Els plans, la comèdia que Yago Alonso i Eva Mor estrenen aquest dijous al Teatre Gaudí. "Amb l'obra hem volgut parlar una mica de tot, de la relació amb els pares dels altres nens i de la relació entre pares i fills. I també de la pressió que ens posem per ser pares, la pressió que ens posen els fills en arribar a una certa edat, quan comencen a relacionar-se amb altres nens i nenes de l'escola que obliguen els pares a relacionar-se amb gent amb qui potser no voldrien relacionar-se", explica Yago Alonso, que també dirigeix el muntatge.

Els plans és fruit d'un encàrrec que li va fer a Alonso un dels actors de l'obra i productor, Roger Cantos, amb l'únic condicionant que fos una obra per a quatre actors. Completen el repartiment Llorenç González, Núria Deulofeu i Laura Porta. L'obra és una sitcom el to de la qual Alonso defineix com a "naturalista", però des de bon començament les actituds del Miquel i la Mamen, interpretats per Cantos i Porta, agafen un punt entre grotesc i terrorífic. "S'ho han passat molt bé fent l'obra, i a fora, i això sempre es nota a l'escenari. Hi ha connexió, hi ha química", afirma Alonso, que és l'autor d'èxits com Ovelles, juntament amb Carme Marfà, i La presència. "No és una comèdia amb un gag un darrere de l'altre –afegeix–, sinó que l'humor ve de la situació, en algun moment fins i tot patètica, i del que s'inventen uns pares per intentar deixar els altres pares".

Matrimonis molt diferents

Els dos matrimonis són en realitat com l'aigua i l'oli. "Arriba un punt que el Pep i la Marta es pregunten si la relació amb el Miquel i la Mamen la tenen perquè volen o perquè les seves filles són amigues, que és una cosa que ens passa al final a la vida: arriba un punt que et pregunten per què ets amic d'una persona. Perquè realment t'hi portes superbé o perquè la vida t'hi ha portat per diferents circumstàncies?", diu. "Però el Pep i la Marta no tenen el valor de reconèixer que no volen seguir en aquesta relació, i l'únic que se'ls acut és dir una mentida una mica extrema", explica. A partir d'aquí l'obra comença a créixer: "La història agafa volada perquè es comencen a exposar moltes coses en què tothom del públic es podrà veure representat. No només qui sigui pare o mare, perquè al final tots tenim amics i amigues, tots som fills, per tant ens veiem també representats en les situacions dels altres", explica el director.

Com diu Núria Deulofeu, algunes situacions són tan risibles que els van posar a prova durant els assajos i quan van estrenar l'obra a Sant Boi. "A la mínima se'ns escapava el riure, perquè anàvem veient què estaven fent els altres personatges, i al mateix temps t'entrava com una vergonyeta, perquè veies que per fer un pas endavant, els personatges en fan dos enrere". "Per tapar un forat, cauen en un de més gros", subratlla Cantos.

Amb aquesta obra, que estarà en cartell fins al 14 de setembre, Alonso també ha volgut abordar diferents relacions: "Retratem dos tipus de parelles molt diferents. Els uns són parella perquè són molt còmplices i els altres són parella perquè es complementen, i allà on no arriba l'un arriba l'altre". També ha volgut parlar de la maternitat més enllà dels primers anys: "Es parla molt dels dos primers anys, i sembla que a partir del quart any o el cinquè la gent ja no en parla: les criatures són com unes minipersonetes, van soles". I com acaba, tot plegat? Evidentment, l'equip d'Els plans no dona cap pista del desenllaç. "L'obra passa per molts llocs, és com una muntanya russa. Són dues parelles atrapades i la vida no canvia", adverteix Alonso. En una hora i mitja els personatges no poden capgirar la seva vida com si fos un mitjó, però sí que poden "arribar a consensos", es limita a dir Alonso.