Cultura Teatre 19/07/2022

Un Déu simpàtic amb Llucifer de company de pis al Mercat de les Flors

'Paradise lost (lies unopened besides me)' és una aproximació divertida al poema clàssic de John Milton

2 min
Un moment de l'espectacle 'Paradise lost'
  • Mercat de les Flors. 20 de juliol
  • Ben Duke / Lost Dog

El paradís perdut és un dels grans clàssics de la literatura anglesa. Un poema èpic de John Milton (1608-1674) sobre la creació del món del qual el Grec 2022 presenta dues mirades de ben segur que molt i molt diferents. D'una banda, aquest Paradise lost, de la companyia britànica Lost Dog i, de l'altra, la que veurem al Teatre Grec pròximament amb una dramatúrgia d’Helena Tornero i direcció d’Andrés Lima.

L’actor, ballarí i performer anglès Ben Duke ha fet una lectura tan libèrrima del text de Milton que la bellesa literària de l’original desapareix per complet, més enllà de la recreació dels fets per tots coneguts en una performance ben còmica. Per si de cas i d’entrada, Duke llegeix els últims dels 10.000 versos del llibre que òbviament no podrà resseguir i que, no ens enganyem, tampoc en sabrem gaire res quan s’acabi la funció. 

En un cercle blanc i tan sols acompanyat d’una cadira –la primera obra de Déu segons Duke–, l’actor és el deus ex machina de la narració en què interpreta tots els personatges. És Déu, Llucifer, Adam, Eva i Jesús. Un Déu tot poderós que ha creat una miríada d’àngels i que s’enfronta al seu company de pis, Llucifer, el rebel que qüestiona la seva tirania i que acabarà amb la caiguda dels revoltats.

Duke combina una mímica enèrgica, diria que abassegadora, amb moviments coreogràfics deliberadament exagerats i una narració oral de brillant dicció, assequible fins per a qui no té grans coneixements de l’anglès. Duke crea un personatge simpàtic i empàtic, una mena de clown elegant que es diverteix i vol divertir amb la batalla dels àngels, amalgamant el cos d’Adam a partir d’un moc o tot parlant amb el diable disfressat de serpent. Una funció entretinguda que no aporta res més enllà de descobrir la qualitat del performer i de constatar que l’humor britànic pot ser més agosarat i menys irònic.

stats