De prop ningú és normal. Podria ser un lema i de fet és el subtítol de l’obra Monster, de David Greig, que s’estrena avui divendres al teatre Tantarantana, on es representarà fins al 17 de febrer. La peça, interpretada per Blanca Garcia-Lladó, Clara Manyós i Berta Pipó, és una reivindicació de la diferència a partir d’una història plena de personatges desplaçats de la norma per raons diverses. La protagonitza la Cati, una adolescent que no acaba d’encaixar en el seu entorn; té un pare afectat d’esclerosi que, al seu torn, ha trobat nòvia per internet, una dona que tampoc quadra amb cap estàndard. Roberto Romei , director del muntatge, l’ha treballat a partir d’una proposta escènica original: és la presentació d’un disc del grup punk de tres noies, que a través de les seves cançons invoquen els diferents personatges. El component musical és molt important en l’obra, i els temes són creacions originals del grup The Mamzelles.
“La normalitat és qüestió de perspectiva, i la protagonista ha d’aprendre a aceptar les rareses de la seva vida, plena de gent estrambòtica”, reflexiona Roberto Romei. El director explica que l’obra “no deixa de ser una faula, però tracta un tema molt important avui”, afirma, en referència a la importància de la imatge en el món contemporani. “Com en tota faula, hi ha moments divertits i altres que no ho són, però jo intento que predomini el somriure”. Romei explica que el fet d’haver convertit una obra de text en un muntatge molt musical ha condicionat la posada en escena, “perquè has de cuidar molt més el ritme”. I diu que les cançons “són un moment de reflexió sobre la trama, com les àries de les òperes, que fan que es pari l’acció i es pensi sobre el que està passant”.
